Cabu Verde República de Cabo Verde (Portugués) | |||||
---|---|---|---|---|---|
estáu soberanu | |||||
![]() | |||||
| |||||
Lema nacional |
Unidade, Trabalho, Progresso (Portugués: Unidá, Trabayu, Progresu) | ||||
Himnu nacional |
Cântico da Liberdade | ||||
Alministración | |||||
Nome oficial | República de Cabo Verde (pt) | ||||
Capital | Praia | ||||
Forma de gobiernu | República parllamentaria | ||||
President of Cape Verde (en) ![]() |
José Maria Neves (es) ![]() | ||||
Primer ministro de Cabo Verde (es) ![]() | Ulisses Correia e Silva | ||||
Llingües oficiales |
portugués criollu cabuverdianu | ||||
División |
ver
| ||||
Rellaciones diplomátiques |
ver
| ||||
Miembru de |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 15°18′N 23°42′W / 15.3°N 23.7°O | ||||
![]() | |||||
Superficie | 4033 km² | ||||
% agua | Irrelevante | ||||
Costes | 965 km | ||||
Llenda con | Nun tien llendes terrestres | ||||
Puntu más altu |
Pico do Fogo (es) ![]() | ||||
Puntu más baxu |
Pedra de Lume salt ponds (en) ![]() | ||||
Demografía | |||||
Población | 555 988 hab. (2020) | ||||
Densidá | 137,86 hab/km² | ||||
Xentiliciu |
cabuverdiano[9] cabuverdiana[10] | ||||
Esperanza de vida | 72,798 años | ||||
IDH | 0,662 (2021) | ||||
Tasa de fertilidá | 2,303 (2014) | ||||
Economía | |||||
Moneda | Escudu cabuverdianu | ||||
PIB nominal | 2 091 741 774 $ (2021) | ||||
Bancu central | Bancu de Cabu Verde | ||||
Más información | |||||
Dominiu d'Internet | .cv | ||||
Códigu telefónicu | +238 | ||||
Códigu ISO | 132 / CPV / CV | ||||
Estaya horaria |
Cape Verde Time (en) ![]() ![]() | ||||
governo.cv | |||||
![]() |
Cabu Verde[11], oficialmente República de Cabu Verde, ye un país africanu, allugáu nel Océanu Atlánticu a 640 km al oeste de Dakar, y compuestu de 10 islles grandes y cinco más pequeñes, toes elles d'orixe volcánicu.
Artículu principal: Historia de Cabu Verde |
L'archipiélagu, que lleva'l mesmu nome, que l'estremu más occidental del continente africanu, tuvo despobláu hasta la llegada de los portugueses a mediaos del sieglu XV. Na dómina de la colonización, hasta l'abolición de la esclavitú en 1876, foi un centru importante pal tráficu d'esclavos.
Cabu Verde algamó la independencia en 1975 y anguaño, dende les revisiones constitucionales de 1990 y 1992, ye una democracia parllamentaria multipartidista.
El territoriu nacional ta dividíu en 22 conceyos (concelhos en portugués), sobdividíos ellos mesmos en 31 parroquies (freguesias).
Llista de Conceyos de Cabu verde:
Artículu principal: Economía de Cabu Verde |
África |
Angola | Arxelia | Benín | Botsuana | Burkina Fasu | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Comores | El Congu | República Democrática d'El Congu | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bisáu | Guinea Ecuatorial | Kenia | Lesothu | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Ruanda | Santu Tomé y Príncipe | Seixeles | Senegal | Sierra Lleona | Somalia | Suazilandia | Sudáfrica | Sudán | Sudán del Sur | Tanzania | Togu | Tunicia | Uganda | Xibuti | Zambia | Zimbabue
Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | El Sáḥara Occidental | Socotra | Tromelin |