346 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	346 aC (cccxlvi aC)
Islàmic	997 aH – 996 aH
Xinès	2351 – 2352
Hebreu	3415 – 3416
Calendaris hindús	-290 – -289 (Vikram Samvat) 2756 – 2757 (Kali Yuga)
Persa	967 BP – 966 BP
Armeni	-
Rúnic	-95
Ab urbe condita	408
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
370 aC 360 aC 350 aC - 340 aC - 330 aC 320 aC 310 aC
Anys
349 aC 348 aC 347 aC - 346 aC - 345 aC 344 aC 343 aC

El 346 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Corvus i Visol (o, més rarament, any 408 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «346 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

• Filòcrates, orador atenenc, va tenir un paper important en el tractat de pau negociat amb Filip II de Macedònia. Dona suport juntament amb Demòstenes a la petició dels amics dels atenencs que havien estat fets presoners a Olint l'any 347 aC i fa enviar un ambaixador a negociar el seu rescat. També proposa una moció, aprovada per unanimitat, que permet a Filip II d'enviar a Atenes un herald i diversos ambaixadors per negociar la pau.^[2]
• Parmenió, dirigeix el setge d'Halos a Tessàlia, l'ocupa i la destrueix. Una mica després Filip II l'envia a Atenes, junt amb Antípatre i Euríloc, per ratificar el tractat de pau.^[3]
• Tebes ataca la Fòcida i incendia Abes. La intervenció de Filip II, que destrueix diverses ciutats de la Fòcida posa fi a la guerra.^[4]

• Dionisi el Jove, tirà de Siracusa, a qui Dió li havia pres el tron aprofitant una absència, embarca des de Locres cap a Siracusa amb una flota i s'apodera de la ciutat aquest any 346 aC, segons Plutarc. Abans, Cal·lip havia enderrocat Dió, i al seu torn Hiparí, fill de Dionisi el Vell i d'Aristòmaca, i per tant nebot de Dió, va enderrocar Cal·lip i va mantenir el poder uns dos anys. Un altre nebot, Niseu va prendre el poder i llavors Dionisi va conquerir la ciutat. Però mentre estava absent de Locres la ciutat es va revoltar, va expulsar la guarnició que hi havia deixat i va matar de manera cruel la seva dona i els seus fills.^[5][6]

• Marc Valeri Corvus i Gai Peteli Libó Visol són elegits cònsols.^[7]
• Valeri Corvus fa la guerra contra els volscs, als que derrota en una batalla, i conquereix Satricum, que incendia i destrueix fins als fonaments excepte el temple de la Mater Matuta. Obté els honors del triomf en tornar a Roma.^[8]