L'ager era la terra amb límits a l'antiga Roma. El plural és agri i és oposat al pomerium, límit territorial on s'ubicava la ciutat (civitas).[1][2]
El pomerium s'organitzava seguint un model hipodàmic, configurat per una xarxa ortogonal que s'estenia fora muralles, per l'ager, un territori fonamentalment agrícola i en el qual es localitzaven les vil·les. Aquest s'estructurava a partir d'eixos paral·lels i perpendiculars que delimitaven parcel·les rectangulars. D'aquesta racionalització territorial, coneguda com a centuriatio, se'n destil·la el model ideal d'organització espacial, pròpia de l'època romana, la qual considerava l'espai urbà i l'espai rural com a unitats indissociables. No obstant això, la parcel·lació del terreny no s'ha d'entendre únicament des d'un punt de vista econòmic, com a mecanisme de planificació, repartiment i gestió de terres, sinó que també responia a fonaments mítics ubicats en l'esfera del sagrat, i vinculats a la manera ideal de concebre i disposar el territori d'una fundació romana. Més enllà d'aquest espai ordenat, s'estenia una zona boscosa, la silva, l'espai no urbanitzat ni afectat per la influència de l'home.[3]