No s'ha de confondre amb Àger.

L'ager era la terra amb límits a l'antiga Roma. El plural és agri i és oposat al pomerium, límit territorial on s'ubicava la ciutat (civitas).[1][2]

El pomerium s'organitzava seguint un model hipodàmic, configurat per una xarxa ortogonal que s'estenia fora muralles, per l'ager, un territori fonamentalment agrícola i en el qual es localitzaven les vil·les. Aquest s'estructurava a partir d'eixos paral·lels i perpendiculars que delimitaven parcel·les rectangulars. D'aquesta racionalització territorial, coneguda com a centuriatio, se'n destil·la el model ideal d'organització espacial, pròpia de l'època romana, la qual considerava l'espai urbà i l'espai rural com a unitats indissociables. No obstant això, la parcel·lació del terreny no s'ha d'entendre únicament des d'un punt de vista econòmic, com a mecanisme de planificació, repartiment i gestió de terres, sinó que també responia a fonaments mítics ubicats en l'esfera del sagrat, i vinculats a la manera ideal de concebre i disposar el territori d'una fundació romana. Més enllà d'aquest espai ordenat, s'estenia una zona boscosa, la silva, l'espai no urbanitzat ni afectat per la influència de l'home.[3]

Alguns tipus d'Ager

Referències

  1. de Coulanges, Fustel. La Ciudad Antigua (en castellà). EDAF, 1982, p. 353. ISBN 8471664208. 
  2. Lomas Salmonte, Francisco Javier; López Barja de Quiroga, Pedro. Historia de Roma (en castellà). Ediciones AKAL, 2004, p. 107. ISBN 8446012251. 
  3. «Restes arqueològiques documentades al subsòl del Mercat de Sant Antoni». Dossier de Premsa. Ajuntament de Barcelona, 26-06-2014. [Consulta: 5 juny 2015].
  4. Hornblower, Simon (et al.). The Oxford classical dictionary. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 859-860. ISBN 9780199545568.