Aquest article tracta sobre les boletes de joguina. Vegeu-ne altres significats a «Bala (desambiguació)».
Bales fetes a mà en l'Àfrica Occidental
Les bales són peces esfèriques de petites dimensions, generalment de pedra o de vidre, d'un a tres centímetres de diàmetre que la mainada empra per a jugar, donant força amb els dits a una bolla i procurant fer-la trucar amb les altres. El joc de bales és un joc tradicional practicat pels infants de moltes èpoques i de països diversos. Les maneres de jugar a bales o a bolles són variades, amb normes particulars transmeses oralment.
Reben diversos noms segons les contrades: bales, bolles, sambeques, cimques, mèrvels, cascarines... (al municipi de La Garriga, al Vallès Oriental, les bales tenen un nom propi: caliues, tant és així que van posar aquest nom a l'Escola Bressol Municipal). A molts de vilatges de l'illa de Mallorca distingeixen entre bolles, que són les mitjanceres, i bolls que són les grosses (de més de 25 mm. de diàmetre); a certs vilatges diuen bolls a les que són de vidre, i bolles a les de pedra.
Al País Valencià se solen anomenar "boletes" a les menudes i "bàmbols", "bolots" o "bolonxos" les de major mida.
Hi ha diverses maneres de jugar a bales, i es designen amb diversos noms: toc, toc i pam, ungla, parada, a peça, etc. (Vegeu els articles corresponents al DCVB, i també l'article "mèrvel"). Quan diuen simplement jugar a bolla, se sol entendre ‘jugar a toc i pam’. Jugar a bolla una és jugar de manera que tant si fan top, com pam, com top i pam, tan sols guanyen una bala; quan en guanyen dues o més, es diu jugar a toc i pam dues, a toc i pam tres, etc.
Història
En les excavacions de Mohenjo-Daro, a la vall del riu Indus, foren trobades algunes bales de pedra. També a l'antic Egipte es trobaren nombroses bales en diverses èpoques. A Grècia es practicava la "troppa". Hi ha referències escrites i troballes arqueològiques que demostren la popularitat del joc de bales a l'Imperi Romà. Un dels termes que ha romàs és "orca". A l'edat mitjana aquesta popularitat es mantingué i ha perdurat fins a l'època actual.
Vocabulari
adreçar és posar la bolla un poc a la banda per a tirar a la bala contrària, si hi ha cap obstacle que no deixi tirar còmodament del punt on era; per a fer això, hi han de consentir tots els jugadors.
fer bolles és treure amb un cop de bolla les que hi havia dins un rotlo.
fer fèt o fer tèc vol dir encertar amb una bolla la d'un altre jugador, Fèt i pam encertar la bolla d'un altre, i al mateix temps restar a menys d'un pam de distància una bala de l'altra, la qual cosa dona un avantatge més al jugador qui ha fet fèt.
Materials de construcció
Bales de vidre de fabricació industrial
Les bales han estat fabricades en materials diversos: vidre, fusta, alabastre, argila cuita, pedra, os, metall i plàstic.
Els jocs de bales
Hi ha molts jocs basats en les bales. Un dels més populars és el guà. Es juga entre dos i sis jugadors, aproximadament. Es fa un clotet a terra, el guà, no gaire pregon i amb costats en pendent i vores arrodonides.
Es fa una ratlla a prop de cinc metres del guà.
Els jugadors tiren per torn, cadascú amb la seva bala i procurant ficar-la dins el guà o tan a prop com pugui.
El jugador que ha restat més a prop o ha ficat la bala dins el guà comença a tirar.
Ha de tirar contra una de les bales dels adversaris, procurant tocar-la i ficar-la al guà. Sempre que toqui una bala continua a tirar.
Si arriba a ficar una bala adversària dins el guà la guanya.
Quan un jugador falla la tirada perd el torn.
Consideracions de seguretat i prevenció
Les bales comporten una sèrie de perills que cal prevenir.
Poden ser emprades com a projectils
Poden ser empassats per la mainada petita, amb risc d'asfíxia
Abusar del joc pot provocar durícies i lesions.
En certs països hi ha adolescents que hi juguen diners.
Altres usos de les bales
Les bales s'usen en arts decoratives, en joieria i com a "fitxes" d'altres jocs. Hi ha qui les col·lecciona. També s'utilitzen a la indústria fent funcions d'agitació i de vàlvules de passatge, sobretot en entorns corrosius.
