Abáachi mizaa | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 648 (2000)[1] |
Autòcton de | Nou Mèxic |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües na-dené llengües eyak-atapascanes llengües atapascanes llengües atapascanes meridionals | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
Codis | |
ISO 639-3 | apj |
Glottolog | jica1244 |
Ethnologue | apj |
UNESCO | 787 |
IETF | apj |
Endangered languages | 2299 |
Jicarilla (abáachi mizaa) és una de les llengües atapascanes meridionals parlada pels apatxes jicarilles, assentats a Nou Mèxic (Estats Units). Pels moviments poblacionals d'aquesta nació, també va arribar a parlar-se al nord de Mèxic, on actualment està extint. El 2012 la llengua es considerava "severament amenaçada."[2]
Segons el cens de 2000 la llengua tenia uns 680 parlants.[3] Cap al 2007, ""hi havia prop de 300 parlants com primer idioma i un nombre igual o major de semi-parlants d'una població tribal Jicarilla total de 3.100 individus."[2] En 2003, "la Nació Apatxe Jicarilla [era] ... la primera tribu a Nou Mèxic prendre avantatge d'un nou certificat d'ensenyament" que permet als membres de la comunitat certificats per ensenyar una llengua indígena americana.[4] Els esforçps de revitalització (cap al 2012) incloïen la compilació d'un diccionari, classes i camps estacionals per al jovent.[5][6][7][8]
La llengua jicarilla téun repertori de 34 consonants.
Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
central | lateral | no labialitzada | labialitzada | |||||
Oclusiva | voiced | d | ||||||
No aspirada | p | t | k | kʷ | ʔ | |||
Aspirada | tʰ | kʰ | kʷʰ | |||||
Ejectiva | tʼ | kʼ | ||||||
Africada | Sin aspirar | ts | tɬ | tʃ | ||||
Aspirada | tsʰ | tɬʰ | tʃʰ | |||||
Eyectiva | tsʼ | tɬʼ | tʃʼ | |||||
Nasal | m | n | ||||||
Fricativa | Sorda | s | ɬ | ʃ | x | xʷ | h | |
Sonora | z | ʒ | ɣ | ɣʷ | ||||
Aproximant | l | j |
En jicarilla hi ha 16 vocals. Totes poden diferenciar-se per la nasalització o per la quantitat vocàlica.
Anterior | Central | Posterior | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Curta | Llarga | Curta | Llarga | Curta | Llarga | ||
Tancada | Oral | i (ɪ) | iː | ||||
Nasal | ĩ (ɪ̃) | ĩː (ɪ̃ː) | |||||
Semitancada | Oral | e | eː | o (ʊ) | oː | ||
Nasal | ẽ | ẽː | õ | õː | |||
Oberta | Oral | a (ə) | aː | ||||
Nasal | ã | ãː |
Itàliques indiquen llengua extingida | |||||
Meridionals |
|