Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 184088 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Moronidae |
Gènere | Morone |
Espècie | Morone americana (Gmelin, 1789) |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Protònim | Perca americana |
Morone americana és una espècie de peix pertanyent a la família dels morònids.[2]
La femella pon els ous (els quals s'adhereixen entre si i amb el fons) i són fertilitzats per l'esperma del mascle de forma aleatòria dins de l'aigua. Els progenitors no protegeixen ni els ous ni les larves després de la posta.[8][9] Al llac Erie ha aconseguit produir híbrids amb Morone chrysops.[10]
Les larves es nodreixen de zooplàncton i, a mesura que creixen, tendeixen progressivament a menjar preses més grosses (com ara, insectes durant la primavera, larves de peixos, ous,[11] detritus, crustacis, etc., i en alguns altres indrets també gambetes, calamars i crancs). Una vegada ha assolit els 22 cm de llargària només s'alimentarà d'altres peixos.[8]
És depredat per Morone americana (el canibalisme hi és present), Morone saxatilis, Stizostedion vitreum,[12] el tallahams (Pomatomus saltator), Cynoscion regalis, Lepomis macrochirus i Cyclops bicuspidatus.[13][14]
És un peix d'aigua dolça, marina i salabrosa, anàdrom, demersal i de clima temperat (47°N-32°N, 79°W-57°W).[6][15]
Es troba a Nord-amèrica: des de les conques del riu Sant Llorenç i del llac Ontario fins al riu Peedee (Carolina del Sud, els Estats Units).[6]
És apreciat entre els afeccionats a la pesca esportiva i forma part de l'alimentació humana. A Nord-amèrica, la indústria pesquera a l'entorn d'aquesta espècie es concentra des de Massachusetts fins a Carolina del Nord, essent-ne l'epicentre la badia de Chesapeake. La pesca té lloc durant tot l'any i les millors captures es produeixen durant la primavera.[8]
És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 16 anys.[6]