Nom comú sense valor taxonòmic | |
---|---|
![]() Chironomus plumosus (família quironòmids), un mosquit que no pertany a la família dels culícids. | |
Organismes amb aquest nom | |
Nombroses espècies de dípters nematòcers |
S'anomena mosquit o moscard, i els més locals si bé normatius cuïc,[1] rantell,[1] rantella/randella[2], marfull[1] nombroses espècies de dípters del subordre dels nematòcers, especialment les que tenen les antenes llargues amb molts segments, les potes llargues i primes i el cos esvelt. Com la major part de denominacions populars el terme mosquit es força imprecís i no té cap valor taxonòmic.[3]
Reben el nom de ranxola, rinxola, granxola, grinxola en empordanès i moixal(l) en septentrional.
Encaixen amb la definició de mosquits la majoria de les espècies de culícids, tipúlids, pticopteromorfs, blefaricèrids, flebotomins, cecidòmids, quironòmids, ceratopogònids, micetofílids i díxids.
Les femelles dels culícids, ceratopogònids i flebotomins xuclen sang (hematofàgia) d'altres animals, i actuen com a vectors de malalties infeccioses com ara la malària, la febre groga o la leishmaniosi, que causen la mort de milions de persones.[4][5][6] De fet, hi ha científics que creuen que els mosquits són els animals més perillosos del planeta Terra.[7]
Els científics estan estudiant els senyals que porten l'insecte cap a la víctima. Pensen que hi ha senyals de llarg abast, que apropen el mosquit a uns pocs decímetres de l'animal. Els senyals de curt abast fan que el mosquit aterri a la pell.[8] Els individus d'espècies hematòfagues detecten i ataquen les víctimes per la sensibilitat als gradients de temperatura,[9] de concentració de diòxid de carboni i de substàncies odoríferes que es volatilitzen de la pell.[10]
Algunes de les famílies més destacades designades genèricament com mosquits són: