El 1626 —ara fa 397 anys— nasqué a Dgieppe l'explorador normand Charles Le Moyne, fundador de Longueuil i pare dels també exploradors Pierre Le Moyne d'Iberville i Jean-Baptiste Le Moyne de Bienville.[2]
El 1701 —ara fa 322 anys— morí Kondiaronk, cap dels hurons de Michilimackinac, l'endemà d'haver pronunciat un discurs que menà a la Gran Pau de Mont-real entre francesos, iroquesos i altres indígenes.[3]
El 1603 —fa 420 anys— el cap innu Begourat oferí una celebració als colons francesos a Tadoussac després d'una victòria conjunta sobre els iroquesos: les dones innu representaren la batalla en una dansa nues.[4]
El 1701 —fa 322 anys— tingué lloc el funeral de Kondiaronk a Mont-real, celebrat segons els ritus iroquesos, hurons i cristians, ja que havia sigut convertit per jesuïtes.[5]
El 1755 —ara fa 268 anys— Charles Lawrence anuncià als governadors de Nova Anglaterra la intenció de deportar els acadians: quatre-cents d'ells foren empresonats al fort Beauséjour i cent cinquanta foren tranferits al fort Lawrence.
Naiximents
El 1922 —fa 101 anys!— nasqué a Mont-real l'escriptora anglòfona Mavis Gallant (m. 2014).
El 1749 —ara fa 274 anys— desembarcà a Quebec el mariner albigés Jacques-Pierre de Taffanel de La Jonquière, governador de la colònia del Canadà d'ençà fins al 1752.[9]
El 1756 —ara fa 267 anys— la batalla de Fort Oswego, començada quatre dies abans, acabà amb la victòria de Montcalm sobre els britànics i la captura de mil set-cents presoners i cent vint-i-un canons.[10]
El 1603 el cap muntanyés Begourat confià a François Gravé el seu fill Petit Canada, per a què se l'emporte a França;[12] també li lliurà una captiva iroquesa que tenia intenció de menjar-se, i el destí de la qual es desconeix.[13]
El 1992 —fa 31 anys— tingué lloc la massacre de la Universitat Concordia de Mont-real, en la qual un professor associat matà quatre col·legues i ferí una treballadora.
El 1746 —ara fa 277 anys— tingué lloc la batalla de Port-la-Joye en la qual un exèrcit combinat de cinc-cents francesos i micmacs comandat per Boishébert capturà dos naus amb dos-cents milicians britànics i provisions destinades a Louisbourg.[17]