Tolowa
Taa-laa-wa Dee-ni’

Tipus	ètnia
Població total	960[1]
Llengua	Tolowa, anglès
Grups relacionats	Riu Eel, hupes, katos
Regions amb poblacions significatives
EUA ( Califòrnia)

Els tolowes o Taa-laa-wa Dee-ni’ són una tribu na-dené que parla una llengua atapascana de la costa del Pacífic, també anomenada talowa. Ocupava les viles d'Echulit, Khoonkhwuttunne, i Khosatumie de la branca Khaamotene, Chesthltishtunne, Tatlatunne, Ataakut, Meetkeni, Stuntusunwhott, Targhinaatun, Thltsusmetunne, i Turghestlsatun.

Vivien al Nord de Califòrnia, entre el riu Klamath i Pt Saint George, a la costa, a la frontera entre Califòrnia i Oregon. Actualment viuen a les ranxeries Elk Valley i Smith River. Actualment són membres de les tribus reconegudes federalment ranxeria Smith River,^[2] ranxeria Elk Valley, Tribus Confederades de Siletz, comunitat índia Cher-Ae Heights,^[3] i la no reconeguda Nació Tolowa.^[4]

Mai han estat gaire nombrosos, potser eren 450 el 1770, però el 1880 havien estat reduïts a 200 i a 150 el 1900. El cens del 1910 en senyalava 121. El 1960 eren uns 150 a Califòrnia, però el 1910 només restaven 3 o 4 parlants de la seva llengua. Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 649 purs, 91 barrejats amb altres tribus, 195 barrejats amb altres races i 25 amb altres races i tribus. En total, 960 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la ranxeria Smith River hi vivien 493 individus (770 al rol tribal), i a Elk Valley hi viuen 38 (77 al rol tribal).

La seva cultura era similar a la de les tribus del Nord-oest, però amb fortes influències californianes. Les dones duien barret de palla i collars de cloïsses. Vivien repartits entre uns 20 poblats que sovint es barallaven entre ells, però que s'unien sempre per a lluitar contra els yurok i karok. Eren importants com a mitjancers en el comerç de cloïsses de dentàlia gràcies a llurs contactes amb els indis de Vancouver, ja que eren emprades com a moneda a la regió. També eren força coneguts per les seves canoes de fusta de secoia, lligades amb cordes fetes d'una varietat de lliri. També feien cistells de vímet i sonalls amb unglots de cérvols per a les cerimònies, com la Dansa Anyal del Salmó, i també s'uniren a la Dansa de l'Esperit.

Llur Taa-laa-waa-dvn (“terra ancestral tolowa”) es troba a la costa del Pacífic, entre les conques de Wilson Creek i riu Smith River i les conques veïnes al nord-oest de Califòrnia dels rius Winchuck, Chetco, Pistol, Rogue, Elk i Sixes, que s'estén cap a l'interior pel riu Rogue a tota la Vall d'Applegate al sud-oest d'Oregon als Estats Units; més o menys en els actuals comtats de Curry, Josephine i Del Norte. La zona estava delimitada per Port Orford (Oregon) al nord i Wilson Creek, al nord del riu Klamath, a Califòrnia, al sud. Vivien en aproximadament vuit aldees permanents en el que avui és Califòrnia i Oregon, en particular sobre a la badia Crescent i llac Earl.^[4]

Llurs veïns tribals són els coquille i umpqua al nord, takelmes, shasta i karuks a l'est i yuroks al sud.

El nom "tolowa" deriva de Taa-laa-welh (Taa-laa-wa) un nom algonquí que els fou donat pels yuroks. Taa-laa-welh és el seu nom yurok per a la seva vila més important, Yan’-daa-k’vt. En total, hi ha més de vint (28) diversos noms pels tolowa documentats per antropòlegs, lingüistes i el Govern Federal.

El seu autònim és Xus o Xvsh, que vol dir "persona" o "ésser humà".^[5] (Llur nom karuk, yuh'ára, "gent del riu avall" també era usat per als yurok).^[6]

També es deien a si mateixos en un sentit polític Dee-ni’, que significa ciutadà d'un yvtlh-’i~ (política). L'antic Dee-ni’ Taa-laa-waa-dvn fou dividida en governs yvtlh-’i~. En aquest cas el nom Taa-laa-wa Dee-ni’ els descriu com a ciutadans de the Taa-laa-waa-dvn.

Foren vistos per primer cop per l'espanyol Bodega el 1777, i el 1793 per George Vancouver. Potser foren reduïts per una epidèmia de còlera.

Entraren en contacte amb els blancs a mitjans del segle xix, quan els va visitar Jedediah Smith el 1828, i foren delmats per les malalties des del 1850, l'alcohol i l'aculturació. El 1861 foren duts a les reserves deixant les seves terres d'origen. El 1871 molts seguiren el moviment Ghostdance, però el 1929 s'apuntaren a la Shaker Church. Loren Bommelyn és l'últim parlant de la seva llengua.

• Collins, James. 1996. Understanding Tolowa Histories: Western Hegemonies and Native American Responses. London: Routledge.
• Drucker, Philip. 1937. "The Tolowa and their Southwest Oregon Kin". University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 36:221-300. Berkeley.
• Gould, Richard A. 1978. "Tolowa". In California, edited by Robert F. Heizer, pp. 128–136. Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor, vol. 8. Smithsonian Institution, Washington, D.C.

• Els tolowa de Califòrnia Arxivat 2006-01-11 a Wayback Machine.
• Informació i fotografies
• Fotos d'indis tolowa Arxivat 2006-09-15 a Wayback Machine.

Pobles nadius de la història d'Oregon
Temes	Kalapuya central Chinook Casa comunal Kalapuya septentrional Penutià d'Oregon (Costa d'Oregon) Llengües salish Llengües shasta Wapato Ocell de tro Yoncalla
Successos	Bridge of the Gods Tractat de Kalapuya Guerra Cayuse Potlatch Inundacions de Missoula Guerres de Rogue River
Indrets	Fort Clatsop Celilo Falls Mount Mazama
Pobles	Alsea Atfalati Bannock Cayuses Chetco Chinook Clackamas Clatsop Coquille Coos Kalapuyes Klamaths Klickitats Latgawa Modoc Mohawk Molales Multnomah Nez percé Paiute Santiam Shasta Shasta costa Siletz Siuslaws Takelmes Teninos Tillamooks Tolowes Tututnis Umatilla Umpquat Walla walla Wasco/Wishram Yahuskin
Història d'Oregon	Amerindis d'Oregon Història d'Oregon fins 1806 Història moderna d'Oregon