El zazen (en japonès 坐禅, za 'seure' - zen 'meditació') és la pràctica la meditació en posició asseguda característica del budisme zen[1][2] (el budisme theravada utilitza la meditació vipassana). La paraula 'zen' prové del sànscrit dhyana ('atenció plena al moment present') convertint-se en chan na en arribar el budisme a la Xina que després a Corea es transliterà fonèticament com a son, passant finalment al Japó on la seva transliteració és l'actual paraula zen. Avui en dia moltes escoles a occident fan servir aquest terme.
Zazen és seure en la posició de lotus del ioga, segons el budisme zen, com ho hauria fet el Buda històric en el moment de la seva il·luminació, tal com descriuen les estàtues de Buda meditatiu:
Shikantaza significa estar simplement assegut. No es pensa en cap objecte, pensament o imatge.[5][6]
Es concentra l'atenció i l'activitat principalment en l'expiració, de manera que es tendeix a establir un ritme lent de respiració abdominal en què l'expiració és notòriament més prolongada que la inspiració.
El concepte és de simplement estar assegut, no reflexionar, senzillament respirar i no seguir activament els pensaments. No forçar els pensaments, permetre que flueixin, no aturar-se en ells, deixar que apareguin i se'n vagin. Els pensaments van i venen, depurant el contingut superflu de l'inconscient, fins que la ment, com avorrida, entra en un estat d'atenció més subtil.
Mentalment es tendeix a deixar les actituds d'ansietat. Es deixa de veure les opinions i descripcions com contundents en presència d'un oposat. Es produeix una reintegració de la intuïció i l'herència subconscient, alhora que es renova l'obertura per hàbits o visions noves.
El zazen es considera una porta al més profund de l'ésser i la clau a noves etapes de desenvolupament de la consciència. Al mateix temps es descriu a vegades com el mètode de retornar al cos i la ment la seva condició natural.
La paraula 'koan' significa en japonès "cas públic", i és una sèrie de diàlegs entre mestre i deixeble, que pot contenir una o diverses preguntes que desafien la lògica o el sentit comú, i es mantenen en la ment per produir el que es coneix com a "despertar", o l'experiència de "veure en la pròpia naturalesa". Esgotada per vans esforços, la ment arriba a un estat on no hi ha conceptes, ni discriminació intel·lectual, i la realitat es percep tal com és, lliures de condicionaments culturals, socials o educatius.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zazen |