Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Quell articol chì l'è domà un sbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee, preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardee chinscì.
Quella vos chi la gh'ha minga di font o inn trop poche. Per pieser, sgionta di font a la vos.Per havégh un'ideja di altre vos senza font, vardee chichinscì.
Bahamas
Bahamas - Bandera Bahamas - Stema
Forward, Upward, Onward, Together
Bahamas - Localizazion
Bahamas - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg
Nom ofiçal Commonwealth of the Bahamas, le Commonwealth des Bahamas e Bahamské spoločenstvo
Lengue ofiçai Lengua inglesa
Capitala Nassau
Politega
Forma de govern
Capo de Stat Carl III del Regn Unid
Capo de Govern Hubert Minnis
Superfix
Totala 13 878 km²
Popolazion
Totala 395 361 ab.(2017)
Densitaa 28.49 ab./km²
Jeografia
Continent America del Nord
Confin Stat Unid d'America, Regn Unid e Turks e Caicos
Fus orari UTC-5 e Amèrica/Nassau
Economia
Valuda dòłaro de łe Bahamas
PIL (nominal) 11 527,6 milion de USD (2021)
Varie
Codex ISO 3166 BS, BHS, 044
TLD .bs
Prefiss tel. +1242
Sigla autom. BS
Inn nazional March On, Bahamaland
Evoluzion storega
Proclamazion 10 luj 1973
 

I Bahamas a hinn un paes di Caraib.

La capital a l'è Nassau.
A gh'hann una süperfiss de 13.878 km² e una pupulaziun inturna ai 330.000 abitant.


I Bahamas a hinn un rosc de 700 isul in del Ucean Atlantich, a est de la Florida (Stat Ünì), a nòrd de Cuba e a ovest di isul Turks e Caicos.

Storia

I Bahamas a eren un pussediment del Regn Ünì del 1783 fina al 1973, quand che hinn vegnüü indipendent.

Urganizaziun pulitiga

I Bahamas (nom ufizial: Commonwealth of the Bahamas) a hinn un regn del Commonwealth e el re a l'è el Carl III.
El prim minister a l'è 'l Philip Davis (del 2021).

 
I statt de l'America del Nord
Antigua e Barbuda | Bahamas | Barbados | Belize | Canada | Costa Rica | Cuba | Dominica | El Salvador | Giamaica | Grenada | Guatemala | Haiti | Honduras | Messich | Nicaragua | Panama | Republega Dominicana | Saint Kitts e Nevis | San Vincenz e Grenadin | Santa Luzia | Statt Unii | Trinidad e Tobago