Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Quell articol chì l'è domà on sbòzz. Se violter sii bon de mettegh dent on quejcòss de puu, preocupeves minga e provégh.
La Cassina de la strada

La Cassina Caldera (Cascina Caldera in l'italian d'incoeu) a l'è 'na cassina de Milan, in antighità autonoma, incoeu part del Parch di Cav.

Storia

La Cassina l'è stada fàda su intorna al 1400: De fatt a l'éra mìnga manzonada in di ducument de la Piev de Trenn del 1300. I primm citazion risalissen al 1422, in d'on ducument de gesa. A l'epoca a l'era on largh fond ecclesiastigh, ma in del 1538 a l'è passa de la Città de Milan a la nòbil familia di Rainold che ghe fann su 'na cà colonega, ma el se sa mìnga comé l'è staa passaa de la Gesa a la Città.

L'è manzonada a nivell offizial in di cart teresian del 1751, ma giamò in del 1638 a l'è manzonada in d'on censiment privaa 'me cassina arenta a Quint. In del 1757 a l'è taccaa a Quint in del reordin teresian del territori del Ducaa de Milan, anca se giamò in del principi del secol a l'éra considerada part del comun a nivell del Cadaster, assee comun per i cassinn in del Ducaa.

La Cassina la gh'eva 'na gesa dedicada al San Carlo, che la dipendeva de la Gesa de San Giovann Battista a Trenn.

Passada poeu de man in man incoeu a l'è dent del Parch di Cav, in su la strada in tra Quint e Quart, e l'è doperada 'me struttura agricola, ricettiva e didattega.

Struttura

La Cassina la dopera l'aqua de 'n fontanin per i sò attivitaa agricol e la òspita di struttur per l'allevament di porscei e di gainn e di scuderij per i cavaj.

Galleria di foto

Bibliografia

Riferiment