I danee (anca sold o, cont on germanism, svanzigh o anca arsgian, francesism) a hinn, in l'economia, on vergott che l'è accettaa 'me mezz de pagament e 'me riserva de valor. Per on mugg de agn i moned eren rappresentaa de metall prezios tant 'me l'or o l'arsgent o de 'na quaj nota che la podeva vess pagada al portator in metall prezios: Incoeu a hinn spantegaa pussee i moned fiat, cioè minga ligaa al metall prezios.
A bon cunt, anca se hinn concett compagn, la gh'è 'na piccola differenza in tra danee e valuta: El danee a l'è 'n concett e pòden vess doperaa 'me danee anca di oggett senza 'n valor legal recognossuu, tant 'me i miniassegn, i getton telefonich e anca i bonbon, menter la valuta la gh'ha de vess emittuda de 'n soggett recognossuu, de solit on Stat o 'na banca centrala. Ma se 'na valuta a l'è foeura de cors o assee desvalutada a l'è diffizil che la sibia accettada in del mercaa e donca a l'è in dubbi se l'è moneda o no.
In lombard, de solit, i danee a hinn ciamaa franch in general, anca per di moned che hinn formalment ciamaa in d'on oltra manera. Hinn ciamaa anca svanzigh, veggia moneda austriega de 20, o arsgent, del franzes, degià che la pupart di moned a l'éra de arsgent.
Cont la monedazion carolingia:
Cont el sistema decimal:
In del gergh di giovin meneghin del 1970 eren doperaa 'sti nomm per la lira: