Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Quell articol chì l'è domà on sbòzz. Se violter sii bon de mettegh dent on quejcòss de puu, preocupeves minga e provégh.
Moned e cartamoneda in Euro

I danee (anca sold o, cont on germanism, svanzigh o anca arsgian, francesism) a hinn, in l'economia, on vergott che l'è accettaa 'me mezz de pagament e 'me riserva de valor. Per on mugg de agn i moned eren rappresentaa de metall prezios tant 'me l'or o l'arsgent o de 'na quaj nota che la podeva vess pagada al portator in metall prezios: Incoeu a hinn spantegaa pussee i moned fiat, cioè minga ligaa al metall prezios.

A bon cunt, anca se hinn concett compagn, la gh'è 'na piccola differenza in tra danee e valuta: El danee a l'è 'n concett e pòden vess doperaa 'me danee anca di oggett senza 'n valor legal recognossuu, tant 'me i miniassegn, i getton telefonich e anca i bonbon, menter la valuta la gh'ha de vess emittuda de 'n soggett recognossuu, de solit on Stat o 'na banca centrala. Ma se 'na valuta a l'è foeura de cors o assee desvalutada a l'è diffizil che la sibia accettada in del mercaa e donca a l'è in dubbi se l'è moneda o no.

Maner lombard de ciamà i danee

In lombard, de solit, i danee a hinn ciamaa franch in general, anca per di moned che hinn formalment ciamaa in d'on oltra manera. Hinn ciamaa anca svanzigh, veggia moneda austriega de 20, o arsgent, del franzes, degià che la pupart di moned a l'éra de arsgent.

Division e multipli

Cont la monedazion carolingia:

Cont el sistema decimal:

Gergh

In del gergh di giovin meneghin del 1970 eren doperaa 'sti nomm per la lira:

Riferiment

Vos corelaa