Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
Enego Comun | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Dats aministrativ | |||||
Stat | Itàlia | ||||
Rejon | Vèneto | ||||
Provinça | Provincia de Vicènsa | ||||
Capolœg | Enego | ||||
Politega | |||||
Sindeg | |||||
Orgen lejislativ | Consili comunal | ||||
Territore | |||||
Coordinade | 45°56′N 11°43′E / 45.933333°N 11.716667°E | ||||
OSM | 1650218 | ||||
Voltituden | 800 m s.l.m | ||||
Superfix | 52,61 km² | ||||
Abitants | 1 528 ab. (1º genar 2023) | ||||
Densitaa | 29.04 ab./km² | ||||
Confin | Asiago, Foza, Gallio, Arsiè, Valbrenta e Grigno | ||||
Fus orari | UTC+01:00 e UTC+02:00 | ||||
Varie | |||||
Prefiss | 0424 | ||||
Codex postal | 36052 | ||||
Sigla autom. | VI | ||||
Codex ISTAT | 024039 | ||||
Codex catastal | D407 | ||||
Sant protetor | Santa Justina | ||||
Cl. climatega | |||||
Cl. sismega | |||||
Localizazion | |||||
Sit istituzional |
Enego (en vèneto: Enego; en cimber: Ghenebe; en todèsch: Jeneve) l'è 'n cümü italià, de la regiù del Vèneto, en Pruvìncia de Vicènsa. El g'ha presapóch 2.018 abitàncc, 'na superfìce de 52 km² e 'na densità de 39 ab./km². El cunfìna coi cümü de Arsiè (BL), Asiago, Cismon del Grappa, Foza, Gallio, Grigno (TN), Valstagna.
Enego se troeuva in sü l'Altupiàn di Sett Cumün (ciamàa anca "Altupian de Asiàagh"), a 768 meter d'altezza.
Ulter che'l paes de Enego, gh'hin anca olter fraziùn piscinini: Piovega, Culdarch, Foss, Valdifaber, Cost, Valdicina, Valgoda, Dori, Marcesina, Enego 2000 (staziùn sciistica) e Stoner, la pussee grand.
L'ecunumia de Enego la se basa sü l'agricultüra e su l'alevament di besti, specialment di vacch, chi fann el lacc ch'el vegn dupràa per fà el furmagg Asiàagh.
Inturn a l'ann Milli hin rivàa da la Germania di pupulaziùn da lingua e tradiziùn cimbra che s'hin stanziàa in divers sitt de l'Altupian: inscì anca a Enego.
Tra'l 1310 e'l 1807 Enego l'ha fàa part de la Lega di Sett Cumün, insemm a Foza, Gaj, Asiàagh, Lusiana, Conch, Ruana e Rözz. 'Sta Lega chì l'ha mantegnüü üna certa autonomia anca quand la gh'èra la Repüblica Veneta.
In de la Prima Guera Mundiàal Enego l'è stada bumbardada pussee volt cunt i canùn piazzàa sül Munt Grappa.
Tra i düü gueri e dopu la Segunda Guera Mundiàal ün frach de Eneghees hin nàa a l'ester a lavurà (in Germania, Francia e Svizera), specialment cumè muradur.