Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Gino Bramieri in del 1975.

Gino Bramieri l'è el num d'art dl'atur, cabaretista e persunagg televisiu e còmich Luigi Brambieri, nassüd a Milàn el 22 de giügn del 1928 e mort sèmper a a Milàn el 22 de giügn del 1996.[1]

Biugrafìa

L'ha stüdiàd cun la "Cumpagnia teatral Gilberto Govi" a Genua. L'ha lauràd cun com Franco e Ciccio, Peppino De Filippo, Aldo Fabrizi, Ave Ninchi, Nino Taranto, Raimondo Vianello, Totò. I sò ültim laurà i'enn stàit Nonno Felice e Norma e Felice.

Italo Terzoli e Enrico Vaime i'enn stài i sò dramatürgh de riferimènt.

l'èm mort d'un mal al pancreas in del 1996. La càsa l'è stài fata sü con la bandiera dl'Inter e l'è stài seplìd al Munümental de Milan.[2]

In del 2006, a dèz ann da la mòrt, el cumün de Milan el g'ha dedicàd una Via, che la giunta Via Monte Santo cun Via Marco Polo, a Porta Noeuva. In del 2009, la cità de Ruma la g'ha dedicàd un Viàl al Parc del Pineto, quarter Balduina [3]; [4]

Televisiòn

Trasmission a la television

Radio

Bibliugrafia

Altre futugrafie

Riferimént

  1. Giancarlo Grossini (3 June 1998). "Bramieri, l' eredita' del sorriso". Retrieved on 21 November 2020. 
  2. «Mio padre Gino Bramieri, l'artista che voleva Milano ai suoi piedi»
  3. Viale Gino Bramieri in Roma
  4. Una strada per Bramieri a tredici anni dalla morte

Ligam in sü la red