Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
La grafia de Scriver Lombard, anc cognissida con la breviadura "SL", l'è una grafia polinomega per la lengua lombarda nassida de l'idea del Lissander Brasca ind i prim agn del terz milleni. La SL la fonda i so radix ind i tradizion plu vegie de la lengua, e l'è spiegada in detai ind el liber omonem, publegad (cond una prefazion del professor Marc Tamburell) ind la so prima edizion ind el dexember del 2011.
La grafia de Scriver Lombard la g'ha la mira de crear una koinè ortografega per tuts i idioma lombards, in oltre parolle de vesser una manera de scriver ol lombard parzialment uniforma per tuts i lombardofon, senza qe vergun al g'habie de pensar ind un dialet divers del so. Parzialment uniforma perqè i resta dei diferenze picinine intra i diverse variant, qe però i è minimizade per dar miga dei problema ind la comprension soverprovinçala.
La SL la ciapa l'ispirazion ind la tradizion leteraria lombarda plu antiga, çoè medievala: Belcalcer, Bonvexin, Uguçon, ecetera.
L'autor al dix qe qesta proposta ortografega qé l'è vun dei pass necessare per la revitalizazion del lombard, qe la g'ha come obietiv qell de restabilir la trasmission interjenerazionala de la lengua.
I prononzie qé reportade (ind la colona fonetega) i è domà qelle plussee spantegade ind la lombardofonia: la tabella la vœl (e la pœl) miga vesser esaustiva.
Letera (o sillaba) | Fonetega | Esempe |
---|---|---|
a | /a/‚ /ɐ/ | sant |
b | /b/[N 1] | beqer, piomb |
c + (a,o,œ,u,-) | /k/ | can, sac |
c + (e,i) | /t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/ | cigolla, cender |
ci + vocal | /t͡ʃ/ | ciar, ciexa |
cc[N 2] | /t͡ʃ/ | cercc |
ç + (a,o,œ,u,-) | /t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/ | çoc, braç |
d | /d/[N 3] | dent, jald |
e | /e/‚/ɛ/‚/ɐ/[N 4] | erba, mel, beqer |
f | /f/ | fin, stuf |
g | /g/ | gat, Bergem |
gi + vocal | /d͡ʒ/ | giexa, gianda |
gg[N 5] | /d͡ʒ/[N 6] | œgg |
gn | /ɲ/,/n/ | gnanca, agn |
h | - [N 7] | haver, hir-ga, heet |
i | /i/‚/j/[N 8] | cantina, incœ, ier |
j | /d͡ʒ/‚/ʒ/‚/z/ | jald, stajon, lonj |
l | /l/‚/r/[N 9] | scœla, sal |
ll[N 10] | /l/ | cavall, stella |
m | /m/ | mur, om |
n | /n/[N 11] | pan, nas |
nn[N 12] | /n/ | fann, tronn |
o | /o/‚/ɔ/‚/u/ | lombard, ora |
oo[N 13] | /o/‚/ɔ/‚/u/,/ø/ | (mi) soo, faroo |
œ | /ø/ | scœla |
p | /p/ | pont |
q[N 14] | /k/ | qignœl, qell, quadrell |
r,rr[N 15] | /r/[N 16] | sera, serrar |
s | /s/,/h/,/z/[N 17] | rœsa, sora |
ss[N 18] | /s/,/h/ | ross, lassar |
s'c | /st͡ʃ/ | s'ciet |
t | /t/ | torta, mat |
vocal + it | /t͡ʃ/,/t/ | lait, fait, luitar |
u | /y/[N 19] | mur |
v | /v/[N 20] | vin, ciav, cavall |
x | /ʒ/‚/z/ | rexon, pax |
z | /t͡s/‚/s/,/h/‚/d͡z/‚/z/ | piaza, zona, maz |
Preposizion articolade | |||
el/ol | la | i | |
---|---|---|---|
de | del, dol | de la | dei |
a | a'l | a la | ai |
ind[N 22] | ind el/ol | ind la | ind i |
cond[N 23] | cond el/ol[N 24] | cond la[N 25] | cond i[N 26] |
su | sul | su la | sui |
per | per el/ol | per la | per i |
intra | intra el/ol | intra la | intra i |
Sojet | Procliteg | Encliteg[N 27] | |||
---|---|---|---|---|---|
Sojet | Ojet diret | Ojet indiret | Ojet diret | Ojet indiret | |
Mi/Mé | a[N 28] | me | me | -m | -m |
Ti/Té | ta | te | te | -t | -t |
Luu | al[N 29] | le[N 30] | ge | -l | -g |
Lee | la | la | ge | -la | -g |
Noltr[N 31]
Nunc[N 32] |
a[N 28]/a'm[N 33] | ne | ne | -n | -n |
Voltr[N 34] | a[N 28] | ve | ve | -v | -v |
Lor | i | ie[N 35] | ge | -i | -g |
Lore | i/le | ie[N 36] | ge | -i | -g |
Ol pronom reflessiv per tute i persone l'è se (encliteg -s).
Verb regolar | ||||
infinitiv | participi passad | |||
---|---|---|---|---|
m. sing. | f. sing. | m. plu. | f. plu. | |
-ar | -ad | -ada | -ads | -ade |
-er | -id/-ud | -ida/-uda | -ids/-uds | -ide/-ude |
-ir | -id/-ud | -ida/-uda | -ids/-uds | -ide/-ude |