Clarmont-Ferrand[3][4][5] (prononciat localament [çɒrˈmu fɒˈrã] o [çɒʁˈmu fɒˈʁã], en forma brèva Clarmont, en forma literària Clarmont d'Auvèrnha,[6] en francésClermont-Ferrand) z-es la capitala istorica d'Auvèrnha e una de las dètz vialas mai grandas d’Occitània. Maitot z-es la prefectura dau departament dau Puèi de Doma.
La viala es mencionada per los Grècs coma la capitala de la tribú daus Arverni abans de se desvolopar a l'epòca galloromana embei le nom d'Augustonemetum au sègle i aC. En tot relevar de la província de l'Aquitània Primèira, fuguèt subjècte aus pilhatges repetits de la part daus pòbles qu'envasiguèron Gàllia, sobretot los vandals, los alans, los visigòts e los francs. La viala actuala de Clarmont-Ferrand resulta de la fusion de las doas vialas de Clarmont e de Montferrand en 1633.
Embei una aira urbana a l'entorn de 500 000 abitants, qu'es la mai grand viala dau nòrd d'Occitània e una ciutat joina e estudianta embei 40 000 estudiants.
Z-es situada dins le Massís Centrau a una nautor de 410 mètre e z-es dominada per la Linha daus Puèis (una chadena de volcans sopits) que culmina a 900 mètres. A l’èst de Clarmont comença la plana de Limanha, banhada per le riu d’Alèir.
Clarmont z-es au rescontre de dos grands ais d'autoestradas: la A71 e la A75 (que relia Besièrs embei París) e l'ais Bordèu / Sant Estève / Lion (embei las A89 e A72).
Clima
Le clima de Clarmont se caracteriza per una ben granda amplitud termica embei d'estius franc chauds e d'iviarns ben freids.
La Linha daus Puèis arrèsta las niulas que vènon de l'oèst en tot alimentar coma aquò las fonts coma Vorvic, e maitot en demenir la pluviometria de Clarmont d'Auvèrnha que z-es una de las mai bassas d'Occitània.
Istòria
Clarmont d'Auvèrnha z-es mencionada per le geograf grècEstrabon embei son nom gal: Nemossos.
Z-èra una viala daus Arvèrnes que vencèron (embei le chapdau gallésVercingetorix) las legions romanas a rasa de Clarmont, vèrs Gergòia.
Conquestada fin finala par los romans, la viala prenguèt le nom d’Augustonemetum, en onor de l’emperaire August. Creissèt biaucòp e devenguèt una de las mai grandas vialas de Gàllia.
Au sègle V, fuguèt assetjada e conquestada par los visigòts que la conservèron jusca l'an 507, chaçats per los francs.
Au sègle IX, n-òm comenquèt d'apelar la viala Clarmont (de Clarus Mons, qui designava le chastèl qu'aparava la viala). Fuguèt atacada ben de còps per los vikings.
En 1095 le papa Urban II lai presiquèt la Promèira Crosada. La viala de Montferrand fuguèt presa en 1388 per Peiròt de Fontans, rotèir dau partit anglés.
↑Ros, Joan. «Régions et villes d'Auvergne et du Velay». A: L'auvergnat de poche (en francés). París: Assimil, 2002, p. 95 (Assimil évasion). ISBN 2-7005-0319-8.
↑Joan Bodon, Lo libre dels grands jorns, Tolosa: IEO, 1964 e reedicions.