L'espaci se presenta dins l'experiéncia quotidiana coma una nocion de geometria et de fisica que designa una espandida, abstracha o non, o encara la percepcion d'aquesta espandida. Lo concèpte, es mai sovent aqueste sinonim de contenent amb de bòrds indeterminats. Lo fenomèn demora d'esperel indeterminat que savèm pas savons se manifesta una estructura englobanta recampant totas las causas e los luòcs o alara se s'agís pas que d'un fenomèn derivat de la multiplicitat dels luòcs[1].

Abans d'èsser un concèpt fisico-matematic, l'espaci foguèt primièr una interrogacion majora dels filosòfs. Ara l'espaci, al delà del camp filosofic, pren fòrça sens precises e especifics a de multiplas disciplinas scientificas derivadas de la geometria. L'espaci figura alara, de biais general, un Tot ensemblista, mas estructurat: lo domèni de trabalh.

Se parla encara d'espaci per designar una cèrta distància (l’espaci entre doas personas), un cèrta superfícia (aqueste pargue natural cobrís un espaci considerable) o un cèrt volum (l'armari ocupa un grand espaci).

Etimologia

Lo mot ven del latin spatium, qu'a doas significacions: designa l'arèna, los camps de corsas mas tanben una durada.

Geometria

L'espaci es d'en primièt una nocion de geometria. Pendent longtemps (e ara encara en geomrtria pura), lo geomètre vòl conceptualizar l'espaci (tridimensional) sensible (es a dire l'Espaci de l'astronòm). Aqueste espaci a per compausants fondamentals: lo punt, la drecha e lo plan. Foguèt primièr euclidian fins a l'invencion de geometrias non euclidianas. Que que siá, l'espaci garda una aparéncia euclidiana a escala pichona.

Endacòm mai, la geometria analitica introduch la nocion de dimension de l'espaci, e desvelopa una geometria multidimensionala (de dimension finida, puèi infinida).

Fin finala, la geometria modèrna s'alarguèt a la topologia e pòt ara èsser plenament qualificada de sciéncia de l'espaci.

Diferentas disciplinas derivadas de la geometria, coma fisica que matematicas, dona a "lor espaci" un sens mai particular:

Fisica

En fisica, la nocion d’espaci (e lo biais qu'aqueste es modelizat matematicament) varia segon las condicions experimentalas:

L’espaci fisic, o espacitemps, pausa de questions filosoficas:

La question de las caracteristicas de l’espaci foguèt abordada per:

Matematicas

En matematicas, un espaci es un ensemble dotat d'estructuras suplementàrias remarcablas, permetent d'i definir d'objèctes analògs a aquestes de la geometria usuala. Los elements pòdon èsser nomenats seguent lo contèxte punts, vectors, foncions… Vaqui unes exemples.

Teoria de la coneisséncia

L'espaci es la forma de nòstre experiéncia sensibla. Dins un mitan ideal, es a dire una estructura de l'esperit, que conten nòstras percepcions e ont localizam lo movement e los còrs. Dins l'experiéncia quotidiana, l'espaci es omogenèu, isotròp, continú e illimitat.

se destria l'espaci psicologic e l'espaci matematic. L'espaci psicologic se pòt devesir en espacis visual, tactil, muscular, etc.

Terminologia de Bergson

Henri Bergson definís dins sos obratges l’espaci coma l’ensemble de las distàncias entre los punts que s’i trapan. Aquesta definicion personala es contestada per Bertrand Russell qu'i vei qu’un mal procediment per descobrir de propriatats de segur susprenentas, mas que s’aplican pas a l’espaci al sens que donam dins la vida videnta a aqueste mot.

Articles connèxes

Nòtas e referéncias

  1. Gérard Bensussan, « Le lieu et la contrée. Questions de proximité » dans Les Temps modernes, « Heidegger. Qu'appelle-t-on le Lieu ? », juillet-octobre 2008, Modèl:Numéro, 163252.