| |
Imne | Le Chant des Wallons (fr) (23 de julhet de 1998 ) |
---|---|
Entitat | region de Belgica |
Eponim | Valonia |
Administracion | |
Estat | Belgica |
Capitala | Namur |
Lenga oficiala | francés alemand |
Politica | |
• Ministre-president | Elio Di Rupo (2019–) |
Organ legislatiu | Parlament de Valònia (ca) |
Geografia | |
Coordenadas | 50° 21′ N, 5° 16′ E |
Superfícia | 16 844 km² |
Limitròf amb | Region flamenca Limborg Renània del Nòrd-Vestfàlia Renània-Palatinat Champanha-Ardena (–2015) Nauts de França (2016–) Grand Èst (2016–) |
Altitud mejana | 163 m[1] |
Punt culminant | signal de Botrange (ca) (694,24 m) |
Fus orari | UTC+01:00 |
Demografia | |
• Totala | 3 645 243[2] ab. (2020 ) |
• Densitat | 216,41 ab./km² |
Autras informacions | |
ISO 3166-2 | BE-WAL |
Sit web | wallonie.be |
La Region Valona (en francés: Région wallone; en alemand: Wallonische Region), comunament apelada Valonia (en francés: Wallonie; en alemand: Wallonien), es una de las tres regions de Belgica. En 2022, la populacion atenhiá 3 561 256 abitants, despartits dins cinc províncias: Enaut, Lièja, Luxemborg, Namur, lo Brabant Valon. Lo francés[3] e l'alemand[4] son las lengas oficialas de Valonia. De facilitats lingüisticas existisson per los residents neerlandofòns. Lo nombre d'estrangièrs residents en Valonia es de 368 000 personas (11,4 % de la populacion locala), principalament turcs, maugrabins, italians e espanhòls. . Aquel percentatge es pus naut qu'en Flandes (ont es de 4 %), totun mai bas qu'a Brussèlas (ont es de 27,8 %). La religion istorica en Valonia es lo catolicisme, amb qualques gropusculs protestants, uèi los agnostics e los atèus son majoritaris.
Lo mot Valonia ven del tèrme valon, el meteis venent de Walh, un plan ancian mot germanic, e donc utilizat pels germans, per designar las populacions al delà de Ren e de Mòsa, en marcha gallo-romana, que sián celtophones o romanicas.
Lo 1èr de genièr de 2022, la populacion arribava a 3 641 748 abitants, siá una densitat de 215,48 abitants/km² per una superficia de 16 901 km².
Lo grafic seguent presenta la populacion residenta al 1èr de genièr de cada annada en milièrs d'abitants.
Nationalitats lo 1èr de genièr de 2022 | |||
---|---|---|---|
Continent | Nombre | % | |
1 | Euròpa Union Europèa | 267 763 | 72,54 |
2 | Euròpa | 10 878 | 2,94 |
3 | Asia | 27 910 | 7,56 |
4 | Africa | 49 958 | 13,53 |
5 | America | 7 898 | 2,14 |
6 | Oceania | 112 | 0,03 |
7 | Autre[6] | 4 631 | 1,26 |
Totala | 369 150 | 100 |