Fiat S.p.A. | |
---|---|
productor d'automóviles, negociu, fabricante de vehículos comerciales (es) y holding (es) | |
Llocalización | |
Sede | Turín |
Direición | Italia |
Forma xurídica | sociedad por acciones (es) |
Historia | |
Fundación | 11 xunetu 1899 |
Disolución | 12 ochobre 2014 |
Fundador | Giovanni Agnelli |
Organigrama | |
Dueñu | Exor (es) |
Presidente | John Elkann (21 abril 2010) |
Direutor executivu | Sergio Marchionne (1r xunu 2004) |
Sector | |
Industria |
industria del automóvil activities of holding companies (en) |
Productos destacaos |
automóvil camión autobús tractor avión material rodante (es) vehículu militar |
Participación empresarial | |
Filiales |
ver
|
Datos económicos | |
Emplegaos | 214 836 (2012) |
Activos totales | 82 119 000 000 € (2012) |
Ingresos totales | 83 957 000 000 € (2012) |
Beneficiu enantes d'impuestos | 3 814 000 000 € (2012) |
Web oficial | |
Fiat S.p.A., informalmente Grupu Fiat, ye unu de los mayores grupos industriales y automovilísticos d'Europa y el mayor d'Italia.[1] Foi fundáu'l 11 de xunetu de 1899 en Turín, capital de la rexón d'El Piamonte onde permanez la so sede, anguaño na histórica fábrica de Fiat Lingotto. Les sos actividaes tán rellacionaes dende la so fundación cola industria automovilístico, pero darréu tamién cola petroquímica, enerxética, ferroviaria y aeroespacial ente otres.
Fiat S.p.A. tien delles filiales de fabricación d'automóviles: FCA Italy (enantes Fiat Group Automobiles, qu'inclúi les marques Fiat, Fiat Professional, Alfa Romeo, Lancia y Abarth), FCA US (enantes Grupu Chrysler qu'inclúi les marques Chrysler, Dodge, Jeep, Ram, SRT y Mopar) y les marques deportives de luxu Ferrari y Maserati. El grupu tien amás delles filiales de bienes d'equipu y componentes automovilísticos: Fiat Powertrain (motores y tresmisiones), Magneti Marelli (componentes), Teksid (pieces de metal) y Comau (robótica). Históricamente caltién la propiedá del diariu turinés La Stampa.
El 1 de xineru de 2011 les actividaes de bienes d'equipu del grupu (vehículos comerciales, camiones, autobuses, maquinaria de construcción y pa l'agricultura) biforcar de Fiat S.p.A faciéndoles cotizar de forma independiente so una nueva empresa matriz denomada Fiat Industrial S.p.A. cola cual comparte la so accionariado principal, see y conseyu de direición.
Atópase en procesu d'adquisición de Chrysler Group LLC, siendo dende xunetu de 2011 el so principal y mayor accionista.[2] En xunetu de 2013 algamó'l 68,49% del capital del grupu d'Estaos Xuníos[3][4][5][6][7][8] y l'unu de xineru de 2014 anuncióse l'alcuerdu pa l'adquisición por Fiat S.p.A. de la totalidá de les aiciones del grupu d'Estaos Xuníos.[9][10][11][12][13][14][15][16][17][18] En xineru de 2014, la empresa fundióse llegalmente con Chrysler Group LLC, pasando a denominase Fiat Chrysler Automobiles.
El grupu s'estructura en dos grandes subgrupos. En primer llugar les divisiones automovilístiques son Fiat Group Automobiles, Chrysler Group LLC, Ferrari y Maserati. Per otra parte, les divisiones rellacionaes colos componentes y los sistema de producción son Fiat Powertrain, Magneti Marelli, Teksid y Comau.
Con sede en Turín, ye propiedá 100% de Fiat S.p.A. Inclúi les actividaes de diseñu y fabricación d'automóviles de consumu. Como pioneru de la industria automotriz, fabricó'l so primer automóvil en 1899. Anguaño cífrense en 90 millones les unidaes fabricaes y dalgunos de los sos modelos dexaron buelga na hestoria del automóvil. Tien centros de producción n'Italia, Polonia, Brasil y Arxentina. Les sos actividaes industriales tamién inclúin joint ventures en Francia, Turquía, India o China. Opera so les marques:
Con sede en Auburn Hills, ye perteneciente al grupu, na so totalidá, dende xineru de 2014. Dempués de declarar la so quiebra'l gobiernu d'EE.XX. en 2009. El grupu industrial, foise faciendo en distintes etapes de paquetes accionariales, concluyendo en 2014, la compra total del 32% del accionariado restante, del cual el fondu VEBO, yera'l principal propietariu. La empresa d'Estaos Xuníos, entró a formar parte al 100% del capital so la propiedá de FIAT s.p.a. Cuenta con centros de producción en Canadá, Estaos Xuníos y Méxicu. Opera so les marques:
Con sede en Maranello, ye propiedá nun 90% del grupu. La esclusiva marca de competición ye reconocida mundialmente poles sos estilizados diseños y la so participación na Fórmula 1. La so participación nesti deporte foi premiada en dieciséis causes col campeonatu de mundu de constructores. Anguaño'l xermanu Sebastian Vettel y el finlandés Kimi Raikkonen formen parte de la Scuderia Ferrari como antes fixérenlo Michael Schumacher, Fernando Alonso, Alain Prost, Niki Lauda o Juan Manuel Fangio. Opera so les marques:
Con sede en Módena, ye propiedá nun 100% de Fiat S.p.A. Asítiase como la marca de máximu luxu del grupu ensin escaecer la deportividá. Ganó de forma continua los últimos seis títulos del Campeonatu de Gran Turismo.
Con sede en Turín, ye una filial de Fiat S.p.A. que toma toles actividaes relatives diseñu y fabricación de motores y tranmisiones. El so veceru principal ye Fiat Group Automobiles, anque suministra los sos productos a otros grupos automovilísticos. Ye propiedá de Fiat S.p.A. al 100%.
Ye una empresa italiana filial de Fiat S.p.A. pal desenvolvimientu y fabricación de sistemes, módulos y componentes pa la industria de la automoción. Tien la so sede na ciudá italiana de Corbetta y ye propiedá del grupu na so totalidá.
Ye un grupu empresarial italianu filial que la so propiedá pertenez nun 84,8% propiedá de Fiat S.p.A. La so misión ye la producción de fierro, aluminiu y pieces de fundición. Desenvuelve les sos operaciones n'América del Norte y del Sur, Europa y Asia. Dispón d'una capacidá de producción d'aproximao 600.000 tonelaes añales, siendo líder mundial en fundición d'aluminiu pa la industria del automóvil.
Ye una empresa italiana con sede en Turín especializada na automatización industrial, la robótica y el so caltenimientu; especialmente pa la industria automotriz. Comau ye líder mundial nel campu de la soldadura automática y la pintura. Ye propiedá nun 100% de Fiat S.p.A.
Itedi ye una empresa italiana con sede en Milán, filial de Fiat S.p.A. Ye editora del diariu italianu La Stampa y propietaria de l'axencia de publicidá PubliKompass.
El grupu automovilísticu ye, con un 20,55% de les aiciones, dende 2013, el principal accionista de RCS Mediagroup, el mayor grupu editorial italianu.[19]
Fiat cunta con 181 plantes de producción en 30 países.[20] Atópense concentraes principalmente n'Europa, América del Norte y América del Sur.
El grupu vien investigando y desenvolviendo la movilidá verde, con meyores tales como cuntar según ADAC col automóvil de consumu más económicu d'Europa,[21] ser líder en motores movíos por etanol,[22] ser Fiat la marca europea con menos emisiones,[23] cuntar con motores capaces de funcionar con cuatro combustibles distintos o ser reconocíu'l so lideralgu en sostenibilidá al entrar el grupu en 2009, 2010, 2011 y 2012[24][25] nel prestixosu Dow Jones Sustainability y nos índices Dow Jones Sustainability STOXX, que solo almiten a les meyores compañíes en términos d'economía social y xestión medioambiental.[26]
El grupu cerró l'añu 2012 con una facturación conxunta de 109.752 millones d'euros. Estos ingresos partir de la siguiente manera:
Zona | Fiat S.p.A. (millones de €) | [27] Fiat Industrial S.p.A. (millones de €) | [28] Total |
---|---|---|---|
EMEA | 20.150 | 10.249 | 30.399 |
NAFTA | 45.337 | 7.339 | 52.676 |
LATAM | 18.471 | 3.850 | 22.321 |
APAC | 2.519 | 4.357 | 6.786 |
Total Ingresos | 83.957 | 25.785 | 109.752 |
Asina mesmu, dambes empreses cuntaben a 31 d'avientu de 2012 con un total de 283.093 emplegaos.
Zona | Fiat S.p.A. | [27] Fiat Industrial S.p.A. | [28] Total |
---|---|---|---|
EMEA | 88.625 | 42.152 | 130.777 |
NAFTA | 78.713 | 11.500 | 90.213 |
LATAM | 46.949 | 9.663 | 56.612 |
APAC | 5.549 | 4.942 | 10.491 |
Total Emplegaos | 214.836 | 68.257 | 283.093 |
La composición de la xunta directiva de Fiat S.p.A. ye la siguiente:
Presidente
Conseyeru delegáu
Direutores
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes Fiat S.p.A. Annual Report