El sufix -tània o -etània denota un territori o regió a la península ibèrica. El gentilici és «-tà», «-tana», «-tans», «-tanes». Té el seu origen històric a la Iberia prerromana. El seu origen etimològic és discutit pels lingüistes. El jesuïta manxec Hervás y Panduro proposa una vinculació amb les llengües celtes, a les quals l'arrel *tan o *taín vol dir departament o regió (en irlandès, tan significa país). Altres filòlegs com Pablo Pedro Astarloa suggereixen una combinació de l'arrel euskera *eta (Com ara Legorreta, Amorebieta, Mañueta, etc.) amb l'arrel llatina *-ia utilitzat en topònims (com Romania, Hispània, etc.). Una altra teoria, desenvolupada parcialment pel jurista aragonès Joaquín Costa, relaciona aquest sufix amb el berber *ait, que vol dir tant «fill de» com «tribu», o con *at, «gent». Aquesta teoria es basa en el fet que «aide» vol dir parent en euskera (basant-se en la teoria basca-berber).