250 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	250 aC (ccl aC)
Islàmic	898 aH – 897 aH
Xinès	2447 – 2448
Hebreu	3511 – 3512
Calendaris hindús	-194 – -193 (Vikram Samvat) 2852 – 2853 (Kali Yuga)
Persa	871 BP – 870 BP
Armeni	-
Rúnic	1
Ab urbe condita	504
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
280 aC 270 aC 260 aC - 250 aC - 240 aC 230 aC 220 aC
Anys
253 aC 252 aC 251 aC - 250 aC - 249 aC 248 aC 247 aC

El 250 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Serrà i Llong (o també any 504 ab urbe condita). L'ús del nom «250 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Catalunya

• Els romans construeixen l'anomenada Strata Ceretana a la Baixa Cerdanya, que comunica Ruscino amb Ilerda.^[2][3]

Àsia

• Fundació de la dinastia Arsàcida, els reis de Pàrtia que regnen a l'imperi part, que substitueix el regne dels selèucides. Fundada per Arsaces I de Pàrtia un membre destacat dels parts, la dinastia va conservar el tron fins a l'any 224.^[4]
• Creació del regne grec de Bactriana pel sàtrapa Diòdot I, un estat que comprenia Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia central. Va existir fins al 125 aC.^[5][6]

Roma

• Aquest any són elegits cònsols Gai Atili Règul Serrà i Luci Manli Vulsó Llong.^[7]
• En el curs de la Primera Guerra Púnica, després de la victòria de Luci Cecili Metel a Panorm el Senat decideix enviar als cònsols a Sicília amb un exèrcit de quatre legions i 200 naus. Règul i el seu col·lega assetgen Lilibèon, la principal plaça cartaginesa, però no la poden conquerir i les naus queden desfetes per una tempesta. Després de perdre molts homes es limiten a bloquejar la ciutat.^[8]
• Hanníbal amic de l'almirall Adhèrbal, és designat per dirigir la flota destinada a aixecar el setge de Lilibèon, ciutat blocada pels romans per terra i mar. Surt de Cartago amb cinquanta naus i arriba a les illes Eguses. A tota vela, aconsegueix arribar a Lilibèon abans que els romans puguin reunir les seves naus per oposar-s'hi. Desembarca deu mil homes i abundants provisions.^[9]
• D'acord amb la tradició, després de la desfeta púnica a la batalla de Panorm (Palerm), els cartaginesos alliberen Marc Atili Règul de la presó i l'envien a Roma en llibertat sota paraula per negociar un tractat de pau o un intercanvi de presoners (251 aC). En arribar a Roma recomana al Senat que refusi les propostes cartagineses i continuï la lluita. Per la paraula donada torna a Cartago, on és executat, fent-lo rodar costa avall dins d'un bocoi ple de punxes.^[10]

Necrològiques

• Marc Atili Règul, general i cònsol romà (executat)
• Erasístrat, anatomista i metge reial grec en el regnat de Seleuc de Síria, que havia fundat una escola d'anatomia a Alexandria (data aproximada).^[11]

Referències