307 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	307 aC (cccvii aC)
Islàmic	957 aH – 956 aH
Xinès	2390 – 2391
Hebreu	3454 – 3455
Calendaris hindús	-251 – -250 (Vikram Samvat) 2795 – 2796 (Kali Yuga)
Persa	928 BP – 927 BP
Armeni	-
Rúnic	-56
Ab urbe condita	447
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
330 aC 320 aC 310 aC - 300 aC - 290 aC 280 aC 270 aC
Anys
310 aC 309 aC 308 aC - 307 aC - 306 aC 305 aC 304 aC

El 307 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Claudi Cec i Flamma Violent (o també any 447 ab urbe condita). La denominació 307 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

Esdeveniments

Antiga Grècia. Els Diàdocs

• Demetri Poliorceta, fill d'Antígon Monoftalm, marxa cap a Grècia, que estava en poder de Cassandre, un aliat de Ptolemeu I Soter, al front d'un exèrcit, encara que el tractat del 311 aC estipulava la independència de les ciutats gregues. Ataca Atenes i l'ocupa, i el reben com un alliberador. El poble, entusiasmat, li dedica les festes de les Demètries. Demetri de Falèron, governant d'Atenes, fuig, i Poliorceta ocupa la fortalesa de Muníquia.^[2]
• Demetri Poliorceta ocupa Mègara, i proclama la llibertat d'aquesta ciutat i la d'Atenes.^[3]
• Antígon Monoftalm, rei de l'Imperi Selèucida funda la ciutat d'Antigonea de Síria, destinada a ser la capital del seu imperi.^[4]

Sicília

• Agàtocles de Siracusa sotmet les ciutats d'Heraclea Minoa (Agrigent), Selinunt i Segesta i torna a l'Àfrica, on havia deixat el seu fill Arcàgat al front de l'exèrcit. Els cartaginesos, reorganitzats, el derroten i davant del temor d'una nova derrota, abandona el camp de batalla amb el seu fill, que és capturat i mort.^[5]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Api Claudi Cec i Luci Volumni Flamma Violent, però els anteriors cònsols van tenir el comandament prorrogat.^[6]
• Violent és enviat amb l'exèrcit contra els sal·lentins, un poble de la Pulla, potser dels iapigis, i ocupa diverses ciutats per assalt. Es fa molt popular entre els soldats per la liberalitat en la distribució del botí. Però els Fasti no el mencionen, i podria no ser cert aquest consolat.^[7]
• Api Claudi Cec s'oposa a la pròrroga del comandament dels cònsols, però finalment cedeix, per la guerra contra els samnites.^[8] Es creu que Api Claudi encara estava exercint la censura i el tribú de la plebs Luci Furi, va vetar el seu nomenament fins que no renunciés al càrrec de censor.^[6]

Necrològiques

• Arcàgat, fill d'Agàtocles, tirà de Siracusa, a qui el seu pare havia deixat al front de l'exèrcit siracusà quan va tornar a Sicília. Després que el seu fill patís diverses derrotes, Agàtocles torna al nord d'Àfrica, però Arcesilau, un militar amic seu, aprofita que no pot desembarcar per un motí i mata a Arcàgat.^[9]

Referències