313 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	313 aC (cccxiii aC)
Islàmic	963 aH – 962 aH
Xinès	2384 – 2385
Hebreu	3448 – 3449
Calendaris hindús	-257 – -256 (Vikram Samvat) 2789 – 2790 (Kali Yuga)
Persa	934 BP – 933 BP
Armeni	-
Rúnic	-62
Ab urbe condita	441
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
340 aC 330 aC 320 aC - 310 aC - 300 aC 290 aC 280 aC
Anys
316 aC 315 aC 314 aC - 313 aC - 312 aC 311 aC 310 aC

El 313 aC va ser un any del calendari romà. prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Mugil·là i Brut (o també any 441 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «313 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

Esdeveniments

Antiga Grècia. Guerra dels diàdocs

• Ofel·les, militar macedoni, era governador de Cirene en nom del rei egipci Ptolemeu I segurament fins aquest any, quan els cirineus es revolten. Ptolemeu envia al general Agis, que reprimeix la revolta, però quan les tropes es retiren, Ofel·les aconsegueix tot el poder i actua com a sobirà independent, aprofitant el sentiment del poble que no estava d'acord amb el domini egipci.^[2]
• Ptolemeu, nebot d'Antígon Monoftalm, aconsegueix dur a Grècia a Cassandre i suprimeix una rebel·lió contra el seu oncle.^[3]
• Asandre de Cària, general macedoni, es pot mantenir en el poder amb l'ajut egipci i macedoni fins aquest any, quan Antígon Monoftalm l'ataca personalment i l'obliga a rendir-se, fent-li signar un tractat on l'exigeix de llicenciar el seu exèrcit i restablir la llibertat de les ciutats gregues de la costa. A més, la seva satrapia de Cària havia d'entendre-la com una donació del rei i ha de deixar el seu germà Agàton com a ostatge.^[4]
• Antígon Monoftalm aconsegueix apartar les ciutats gregues del seu suport a Cassandre, excepte Corint (on governava Polipercont) i Sició (on governava Cratesípolis, la vídua d'Alexandre Polipercont) i a la guerra que va seguir, la causa de Cassandre va anar perdent posicions fins a la pau de l'any 311 aC.^[5]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Luci Papiri Cursor Mugil·là i Gai Juni Bubulc Brut.^[6]
• Els cònsols estableixen a Satícula, una ciutat del Sàmnium, una colònia romana de dret llatí.^[7]
• Derrota final dels auruncs. Davant els atacs dels sidicins, els auruncs van evacuar la seva capital, Aurunca i es van refugiar a la veïna Suessa, uns 8 km al sud, que van fortificar. El sidicins van destruir Aurunca que ja no va ser mai més reconstruïda. Van establir la capital a Suessa, on els romans hi van situar una colònia. Els auruncs perden la seva identitat i desapareixen.^[8]
• Gai Petili Libó Visol és nomenat dictador^[9] amb Marc Fosli Flaccinàtor com a magister equitum.
• Els romans eren a Bovianum i van saber que la ciutadella de Fregellae havia estat capturada pels samnites. Aixequen el setge i es dirigeixen a Fregellae que reconquereixen sense lluita, perquè els samnites l'havien evacuat la nit abans. Protegeixen el lloc amb una forta guarnició i retornen a Campània per ocupar Nola. Quan hi arriben la població es retira darrere els murs. Els romans destrueixen les edificacions i els suburbis per acostar-se més fàcilment a la ciutat, i finalment ocupen Nola. Titus Livi diu que no se sap si el conqueridor va ser el dictador Gai Petili o el cònsol Gai Juni. També diu que tots els que ho atribueixen al cònsol diuen que ell també va conquerir Atina i Calàcia, i que el nomenament de Petili com a dictador va ser breu i degut a una epidèmia. Els romans estableixen colònies a Suessa (antiga ciutats dels auruncs) i a Pòntia (illa habitada pels volscs). El Senat autoritza una colònia a Interamna que no es va establir fins a l'any següent.^[10]

Necrològiques

• Aecides, rei de l'Epir. Els epirotes, cansats de la influència de Cassandre i del domini macedoni, tornen a posar Aecides al tron. Cassandre envia un exèrcit comandat per Filip que derrota Aecides en dues batalles, i a la darrera va morir. Alcetes II és proclamat rei.^[11]

Referències