367 aC
Altres calendaris
Tipus	any aC
Gregorià	367 aC (ccclxvii aC)
Islàmic	1019 aH – 1018 aH
Xinès	2330 – 2331
Hebreu	3394 – 3395
Calendaris hindús	-311 – -310 (Vikram Samvat) 2735 – 2736 (Kali Yuga)
Persa	988 BP – 987 BP
Armeni	-
Rúnic	-116
Ab urbe condita	387
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
390 aC 380 aC 370 aC - 360 aC - 350 aC 340 aC 330 aC
Anys
370 aC 369 aC 368 aC - 367 aC - 366 aC 365 aC 364 aC

El 367 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Capitolí, Cos, Publícola, Maluginense, Cicurí i Macerí (o, més rarament, any 387 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «367 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Antiga Grècia

Aristòtil va a Atenes i comença a rebre classes de Plató a l'Acadèmia.^[2]^[3]
Epaminondes, general tebà, torna a rebre el comandament sobre l'exèrcit i és enviat al rescat de Pelòpides, objectiu que va aconseguir, segons Plutarc sense lluitar, només pel prestigi del seu nom. Estant absent, els tebans van destruir la seva tradicional rival Orcomen, destrucció a la que Epaminondes es mostrava contrari.^[4]

Antiga Roma

Fundació de la tribu Arniense, una de les 35 tribus romanes amb dret de vot a l'Assemblea Tribal Romana. Tenia el seu origen probablement en el riu Arno (Arnus), segons Titus Livi.^[5]
Aquest any són elegits tribuns amb potestat consular: Publi Manli Capitolí, Aulus Corneli Cos, Publi Valeri Potit Publícola, Marc Corneli Maluginense, Luci Veturi Cras Cicurí i Marc Gegani Macerí.^[6]
S'aproven les Lleis Liciniae-Sextiae, proposades pels tribuns Gai Licini Calvus Estoló i Luci Sexti Sextí Laterà i presentades l'any 376 aC. Establien l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma. Ordenava que els tribuns militars fossin nomenats pels cònsols en lloc de pels comicis, i que almenys un dels tribuns fos plebeu.^[7]
Esclata una nova guerra contra els gals i Marc Furi Camil, amb prop de 80 anys, és cridat per cinquena vegada a exercir la dictadura, amb Tit Quint Cincinnat Capitolí com a magister equitum, i obté una nova victòria i altre cop els honors del triomf.^[8]

Naixements

Ptolemeu I Soter, general macedoni, governador i després rei d'Egipte.^[9]

Necrològiques

Mor Dionisi el Vell, tirà de Siracusa. Va esclatar una nova guerra entre Dionisi i els cartaginesos l'any 368 aC i en aquesta lluita les forces de Dionisi van arribar fins a l'extrem occidental de Sicília i van assetjar Lilibèon. En arribar l'hivern es van aturar els combats i Dionisi va morir abans de continuar-la. Es diu que la seva última malaltia va ser provocada per per excessos en un banquet, però segons alguns relats, la seva mort va ser accelerada pels seus metges, per tal d'assegurar la successió del tron pel seu fill Dionisi el Jove.^[10]^[11]

Referències

↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
↑ Claudi Elià. Varia historia, V, 9
↑ Ateneu de Nàucratis. El sopar dels erudits, VIII, 354
↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 71-72, 75
↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, VI, 5, 8.
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI 42
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 35-37; VII, 42; VIII, 12; X, 37, 11
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 38, 42
↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, III, 6
↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 74
↑ Plutarc. Vides paral·leles: Dió, XXIII, 6

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 367 aC