| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 febrer 1935  Alcoi |
| Mort | 7 juliol 2005 (70 anys) València |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia d'Espanya a Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical, musicòleg, professor d'universitat |
| Professors | Manuel Palau i Boix, Miquel Asins Arbó, Olivier Messiaen i Goffredo Petrassi |
 | |
Amand Blanquer i Ponsoda (Alcoi, 5 de febrer de 1935 – València, 7 de juliol de 2005) va ser un compositor i pedagog musical valencià.
Va nàixer en el si d'una família humil d'Alcoi. D'infant va patir una llarga malaltia, fet que unit a les penalitats de la guerra i la postguerra van fer d'ell un infant introvertit que va canalitzar les seues aficions cap a la lectura i la música. Va formar part de la Banda Primitiva d'Alcoi com a trompista, i, atesos els seus dots, va atraure l'atenció de diversos benefactors particulars i institucionals que van ajudar-lo en la seua carrera musical.
Va estudiar al Conservatori de València, amb Miquel Asins Arbó i Manuel Palau. La seua primera obra a ser estrenada és la Suite Blanca, de 1956. Després va traslladar-se a París, on va estudiar amb Olivier Messiaen. També va estudiar a Roma amb Goffredo Petrassi.
La seua dedicació a l'ensenyament, per la seua vinculació al Conservatori de València, on va ocupar les càtedres de contrapunt i composició, on va tenir entre altres alumnes Jaume Lloret Miralles,[1] així com la direcció (1971-76), i al món de les Bandes de Música, són trets destacables de la seua carrera. La devoció als conjunts de vent és evident en la seua obra, havent deixat un nombre important de composicions tant per a Banda com per a conjunts més reduïts d'instruments de vent.
La seua obra abasta tota mena de gèneres i ha gaudit d'una rellevant difusió tant al País Valencià com a la resta d'Espanya i a l'estranger.
Entre altres reconeixements va rebre la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural, la Medalla de les Belles Arts i Premi Nacional de Música i el Premi Internacional d'Unicef.
