Amarant muricat

Amaranthus muricatus
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Caryophyllales
Família	Amaranthaceae
Gènere	Amaranthus
Espècie	Amaranthus muricatus Hieron., 1882
Nomenclatura
Basiònim	Euxolus muricatus
Sinònims	Amaranthus muricatus var. latifolius Sennen Amaranthus muricatus var. tenuifolius Sennen Euxolus muricatus Moq. in DC. basiònim[1][2]

L'amarant muricat (Amaranthus muricatus),^[3] és una espècie herbàcia cosmopolita pertanyent a la família de les amarantàcies.

Addicionalment pot rebre els noms de blet, blet de fulla estreta i blet roig.^[3]

Descripció

És una herba perenne, rizomatosa, que creix prostrada sobre el sòl, amb tiges blanquinoses. Forma una panícula de flors terminals, pentàmeres o tetràmeres, rarament trímeres. Fruits fortament rugosos en la maduresa. Nativa d'Amèrica del Sud i introduïda a la regió del mediterrani occidental.^[4] A Espanya prolifera a la meitat est peninsular on és relativament freqüent com a ruderal en llocs àcids i bàsics. Escassa al centre i nord.^[5]

Taxonomia

A. muricatus va ser descrita per (Moq.) Hieron. i publicat al Boletín de la Academia Nacional de Ciencias, Córdoba, Argentina (2): 421. 1882.^[6] El nom genèric amaranthus procedeix del grec amaranthos que significa "flor que no es marceix". L'epítet muricatus procedeix del llatí murex, que és el nom d'un mol·lusc amb petxina punxeguda, al·ludint als fruits rugosos.^[7]

Referències

Bibliografia

• Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i-xxiv, 1-559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, Nova York.
• Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil Arxivat 2015-09-06 a Wayback Machine.. /.
• Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1-223.
• Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1-2): 1-152(pt. 1), 1-270(pt. 2).
• López, R. P. 2000. La prepuna boliviana. Ecol. Bolivia 34: 45-70.
• Martinez Crovetto, R. 1981. Las plantas utilizadas em medicina popular en el NOE de Corrientes (R. Argentina). Misc. Inst. Miguel Lillo 69: 7-139.
• Nee, M. 2004. Magnoliidae, Hamamelidae y Caryophyllidae. 2: 1-209. In M. Nee Fl. Reg. Parque Nac. Amboró Bolivia. Editorial FAN, Santa Cruz.
• Parodi, L. 1930. Revista Fac. Agron. Veterin. (Buenos Aires) 7(1): 151.
• Sanz Elorza M., Dana Sánchez E.D. &. Sobrino Vesperinas E., eds.. Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España (PDF) (en castellà). Madrid: Sanz Elorza M., Dana Sánchez E.D. &. Sobrino Vesperinas E., eds., 2004, p. 70-71. ISBN 84-8014-575-7 [Consulta: 29 setembre 2019].