  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 setembre 1942 (81 anys) Palma (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | Poetessa |
Antonina Canyelles i Colom (Palma, 15 de setembre del 1942) és una poeta mallorquina.[1][2][3] En el camp de l'educació del lleure va introduir en l'escoltisme el mètode mixt buscarets, molt important per a l'evolució de la metodologia coeducativa.[4]
Filla d'una modista i d'un empresari de la construcció, als 19 anys va començar a estudiar treball social. Poc després els seus pares moririen amb pocs mesos de diferència i ella va ser diagnosticada de tuberculosi, fet que l'obliga a fer repòs a casa d'uns familiars, on entra en contacte amb la literatura. Després d'aquest temps, va obrir una lliberia de segona mà conjuntament amb l'editor Lleonard Muntaner. Més endavant, va treballar com a professora de català al col·legi Pius XII de Palma, i al cap d'uns anys va deixar la docència per obrir una botiga d'antiguitats.[1]
Va publicar el seu primer llibre de poemes el 1980, amb el que va obtenir el premi Marià Aguiló. Un any després publicaria Patchwork. Continua escrivint, però no torna a publicar fins al 2005, amb Piercing.[5] El 2007 torna amb D'estructura circular. Amb els reculls Putes i consentits. Antologia poètica i Tasta'm. 34 poemes inèdits, publicats a l'editorial Lapislàtzuli, obté el reconeixement de la crítica. L'any 2013 publica La duna i la cascada i, el 2015, Nus baixant una escala.[1]
El 2015 Putes i consentits va ser adaptada al teatre per la companyia La Rabera Eclèctica.[6] També forma part del catàleg Women Writers in Catalan (Raig Verd, 2017) com una de les escriptores catalanes més representatives de tots els temps.[7] El mateix any es va publicar el llibre de foto-poesia Panoptik, on 21 fotògrafs de reconegut prestigi il·lustren els seus poemes.[8] El 2018 Sílvia Campins escriu un assaig literari sobre l'autora titulat Mai de mai, bandera blanca (una aproximació a la poesia d'Antonina Canyelles). El 2020 es va descobrir una placa d'homenatge a la poeta a la plaça de Na Camel·la de Manacor.[9] El 2021 es prepara un documental sobre la seva figura.[10] Alguns poemes seus han estat traduïts al castellà, al francès, a l'anglès, a l'alemany i a l'amazig.
