| ||||
Tipus | Curs d'aigua | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Cota inicial | 80 m | |||
Entitat territorial administrativa | Palafrugell (Baix Empordà), Mont-ras (Baix Empordà) i Palamós (Baix Empordà) | |||
Localització | Pont del Diable (Palafrugell) | |||
Final | ||||
Localització | al Mediterrani a la Platja de Castell i Sant Antoni de Calonge | |||
Desembocadura | mar Mediterrània | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Mida | 9 () km | |||
Travessa | Baix Empordà | |||
Mesures i indicadors | ||||
Cabal | Irregular | |||
L'Aubi és un riu del Baix Empordà que neix a la confluència de la Riera de Santa Margarida i la Riera del Mas Soley, al municipi de Palafrugell. Durant el curs mitjà es divideix en dos braços, un desemboca a la Platja de Castell (municipi de Palamós), i l'altre desemboca a la Platja d'Es Monestri (Sant Antoni de Calonge).[1]
Originàriament l'Aubi desembocava al bell mig de Palamós, però en períodes de fortes precipitacions el riu sortia de la llera i provocava inundacions. Per aquest motiu l'any 1924 es va desviar el riu cap al nord, cap a la platja del Castell, aprofitant el curs d'un torrent preexistent. Però part de les antigues rieres afluents de l'Aubi continuaven desembocant a l'antiga llera que passava pel mig de la ciutat de Palamós, per això es va fer una nova llera que recollia les rieres afluents per la dreta, desviant-les cap a Sant Antoni de Calonge, tot resseguint l'actual carretera C-31. Recull aigües tant del massís de les Gavarres com del massís de Begur.
L'actual llera nord desemboca a la platja de Castell de Palamós, on forma una llacuna d'aigües salabroses anomenada Llacuna de la platja de Castell. Aquesta llacuna està rodejada de canyissar i plantes típiques d'aiguamolls. Destaca per la presència de llisses i anguiles així com per una avifauna abundant durant períodes de migració.
Des del punt de vista urbanístic, aquest espai estava qualificat com a sòl urbanitzable. La pressió popular, però, va motivar que l'ajuntament de Palamós convoqués una consulta per decidir-ne el futur. El referèndum fou guanyat pels partidaris de requalificar urbanísticament la platja de Castell com a sòl no urbanitzable.[2] El decret del 21 de gener de 2003 aprova la modificació del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) per a incloure l'espai de Castell-Cap Roig com a espai independent.[3]
Septentrional | |
---|---|
Central | Riera de Calonge • Riera del Tinar • Rec del Jonc • Rifred • Folc • S'Orinella • Rec des Patot • Rec del Terme Gros • Riera de la Ganga • Rielancs
Riera de Cabanyes o Riera dels Molins • Torrent d'en Simonet • Rec del Bassal Gran • Torrent del Comal dels Lladres • Torrent de Can Jan • Riera de Mas Riera • Riera de Mas Cases |
Meridional | Rec de Treumal • Rec de les Torretes • Rec d'en Massoni |