Augita | |
---|---|
Augita d'Alemanya | |
Fórmula química | (CaxMgyFez)(Mgy1Fez1)Si₂O₆ |
Epònim | llustre |
Classificació | |
Categoria | silicats > inosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 09.DA.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DA.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.01d |
Dana | 65.1.3a.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | comunament com a cristalls prismàtics grans; també acicular, esquelètic, dendrític |
Estructura cristal·lina | a = 9.699 Å, b = 8.844 Å, c = 5.272 Å; β = 106.97°; Z = 4 |
Grup puntual | monoclínic prismàtic |
Grup espacial | grup espacial C2/c |
Color | negre, negre marronós, verd fosc |
Macles | simple o múltiple {100} i {001} |
Exfoliació | {110} perfecta |
Fractura | desigual, concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 5,5 a 6 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc-verdosa |
Diafanitat | transparent a opaca |
Gravetat específica | 3,19 a 3,56 |
Densitat | 3,3 a 3,5 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1.680 - 1.735, nβ = 1.684 - 1.741, nγ = 1.706 - 1.774 |
Birefringència | δ = 0.026 - 0.039 |
Pleocroisme | X = verd pàl·lid, marró pàl·lid, verd, groc verdós; Y = marró pàl·lid, groc-verd clar, violeta; Z = verd pàl·lid, gris verdós, violeta |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1988 s.p. |
Símbol | Aug |
Referències | [1][2][3] |
L'augita és un silicat descrit químicament com: (CaxMgyFez)(Mgy1Fez1)Si₂O₆. Estructuralment, és una solució sòlida rica en sodi de la sèrie que formen el diòpsid i l'hedenbergita. Pertany al subgrup dels clinopiroxens.
El diòpsid i l'hedenbergita són termes extrems importants d'augita, però aquesta també pot contenir en quantitats significants alumini, titani, sodi i d'altres elements. Els cristalls són monoclínics i prismàtics, i la seva duresa a l'escala de Mohs està entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'augita pertany a «09.DA: 9: Silicats (i germanats), inosilicats amb 2 cadenes periòdiques i individuals» juntament amb els següents minerals: donpeacorita, enstatita, ferrosilita, clinoenstatita, clinoferrosilita, kanoïta, pigeonita, diòpsid, esseneïta, hedenbergita, johannsenita, petedunnita, davisita, kushiroïta, grossmanita, aegirina-augita, omfacita, egirina, jadeïta, jervisita, cosmoclor, namansilita, natalyita i espodumena.
Es troba en roques ígnies com gabres i basalts, i en roques metamòrfiques des de respiradors hidrotermals. Els espècimens ocasionals tenen una aspecte brillant que dona sentit al nom del mineral, que prové del grec augites, que significa "brillantor", encara que els espècimens corrents tenen un acabat menys vistós (verd fosc, marró o negre).
S'han trobat jaciments d'augita arreu del món. A Catalunya s'ha trobat augita als següents indrets: