Infotaula d'organitzacióBBC Radio 1

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusemissora de ràdio
ràdio per Internet Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballRadiodifusió
Història
Creació30 de setembre de 1967
Activitat
ÀmbitRegne Unit
Nom comercialBBC Radio 1
Governança corporativa
Seu
Propietat deBritish Broadcasting Corporation
Altres
Premis

Lloc webwww.bbc.co.uk/radio1
Facebook: bbcradio1 Twitter: BBCR1 Instagram: bbcradio1 Youtube: UC-FQUIVQ-bZiefzBiQAa8Fw TikTok: bbcradio1 Last fm: BBC+Radio+1 Modifica el valor a Wikidata

BBC Radio 1 és un servei radiofònic nacional de la BBC. Temàticament està dedicada a música popular i juvenil, dirigida especialment a joves entre 16 i 24 anys.[1]

Història

Radio 1 va ser concebuda com una resposta directa a la popularitat de les estacions de ràdio pirates offshore com Radio Caroline i Radio London, que havien estat prohibides per la llei del Parlament.[2] El nou servei va ser promogut inicialment a l'estiu de 1967 per Trails (amb la veu de Kenny Everett) que s'hi referia com "Radio 247",[3] el títol temporal de l'estació.[4]

El primer DJ a retransmetre a la BBC Radio 1 va ser Tony Blackburn. El seu estil personal va fer que es guanyés un lloc en la franja horària matinal, coneguda com "Radio 1 Breakfast Show". Aquest programa d'esmorzar ("Breakfast" show), o millor dit, aquesta franja horària, és la més preuada i premiada en la programació de BBC Radio 1, on cada canvi de presentador d'aquest programa crea gran interès en els mitjans.[5][6]

El primer disc punxat complet va ser Flowers in the Rain de The Move.

Entre els DJs i presentadors inicials hi havia el llegendari John Peel, i alguns contractats des emissores pirates, com Ed Stewart, Ferry Woggan, Jimmy Young, Dave Cash, Kenny Everett, Simon Dee, Pete Murray i Bob Holness.

En un principi, l'emissora no era popular entre part de la seva audiència, que no veien positivament el fet que la majoria de la programació estigués compartida amb BBC Radio 2 i que estigués clarament dirigida a un públic més jove.

Tot i diferents problemes financers, durant es anys següents va anar guanyant audiència (tot i que cal també destacar que va beneficiar-la la falta de competència: Independent Local Radio no va iniciar les seves emissions fins a l'any 1973 i més, li va costar força anys donar cobertura a tot el Regne Unit).[7] Va tenir audiències de més de 10 milions d'oients en alguns dels seus programes.

Inicialment, Radio 1 emetia als 1.214 kHz de l'ona mitjana (o 247 metres, com es referien a l'època) i el 23 de novembre de 1978 es va moure als 1053/1089 kHz (275/285 metres). Era l'única emissora nacional de la BBC sense una freqüència FM. Durant els anys 70 i principis dels 80, se li va permetre agafar els transmissors de BBC Radio 2 durant unes hores a la setmana, principalment per al Top 40 de la llista de singles dels diumenges a la tarda i per a alguns programes nocturns. El 1988, les freqüències 97-99 MHz van entrar en servei quan va canviar la política d'assignació, de manera que Radio 1 les va adquirir per a la seva xarxa d'emissores FM nacional.[8]

En l'actualitat, Radio 1 pot sentir-se en DAB, Freeview, Virgin Media, Sky Digital i Internet, així com en FM. El 2005, Sirius Satellite Radio va començar a emetre simultàniament (simulcast) per Estats Units i Canadà amb cinc hores de retard perquè els oients de la zona horària de l'est dels Estats Units puguin sentir aquesta emissora a la mateixa hora que els oients del Regne Unit.[9]

Chart Show

És el programa on es retransmet el Top 40 dels singles més comprats i descarregats legalment per Internet en ordre decreixent. El Chart Show de Radio 1 s'emet els diumenges de 4 a 7 de la tarda. Sempre ha acabat a aquesta hora, però el format ha variat considerablement de durada i hora d'inici. Des de 2002, el xou es presenta per Jason King i Joel Ross, més coneguts com a JK & Joel, i té un nou format. Aquest ja no emet tots els 40 singles del top, sinó que emet el top 20 sencer, a més d'una selecció de singles situats entre els llocs 21 i 40, i també, entrevistes i continguts diversos. La llista d'èxits és compilada per The Official UK Charts Company. Radio 1 és, per tant, l'única emissora a emetre la llista de singles "oficial" de Regne Unit.[10][11]

Els nous locutors per al programa són Reggie i Fern, l'horari segueix sent el mateix, i novament es presenten els 40 temes en forma decreixent. Es pot escoltar en directe per la pàgina web de Radio 1.

Música

Mentre que la majoria de les emissores comercials se centren en un tipus de música en concret, com a música dels 80 "rock clàssic", Radio 1 disposa d'una barreja diversa de cançons actuals, incloent música independent o alternativa, rock, house i/o electrònica, drum'n'bass, música del món i pop.

A causa de restriccions en la quantitat de música comercial que es podia emetre per ràdio al Regne Unit fins a 1988, l'emissora ha enregistrat gran quantitat d'actuacions i sessions d'estudi a través dels anys, moltes de les quals han tingut sortida al mercat en format de LP i CD.

Radio 1 ha organitzat i emès concerts exclusius de grups com Arctic Monkeys, Kaiser Chiefs i My Chemical Romance, i més recentment, The White Stripes, pel que van anomenar "Dimecres dels White Stripes" (White Stripes Wednesday).

Programació

Aquests són els programes que es troben en la seva programació, classificats per tipus de música:

Daytime

(Durant el dia, en aquests programes es punxa bàsicament la música dels playlists de l'emissora)

Dance

Rock

Hip-Hop i R & B

Newsbeat (Noticiari)

Ràdio 1 té l'obligació de servir de servei públic, així que emet notícies, a través dels seus butlletins diaris a diferents hores del dia (Newsbeat). Hi ha petits resums dels titulars del dia cada hora i mitja, a més de dos butlletins de 15 minuts a les 12.45 i 17.45. La presentadora principal és Georgina Bowman, juntament amb David Garrido llegint les notícies esportives. No obstant això, hi ha altres presentadors, com Dominic Byrne i Carrie Davies, que llegeixen les notícies (generals i esportives, respectivament) a The Chris Moyles Show i Mark Chapman, que llegeix les notícies esportives per les tardes i al Scott Mills Show.

Referències

  1. «Radio 1 Service Licence». BBC Trust, 30-04-2007. [Consulta: 19 novembre 2023].
  2. Chapman, Robert «The 1960s pirates: a comparative analysis of Radio London and Radio Caroline» (en anglès). Popular Music, 9, 2, 1990-05, pàg. 165–178. DOI: 10.1017/S0261143000003883. ISSN: 1474-0095.
  3. Long, Janice. «Radio Rewind - BBC Radio 1 History - Main Events». radiorewind.co.uk, 25-12-2021. [Consulta: 19 novembre 2023].
  4. Hendy, David. The BBC: A People's History (en anglès). Profile, 2022-01-27, p. 437. ISBN 978-1-78283-194-5. 
  5. «BBC - History of the BBC, Start of Radio 1 30 September 1967» (en anglès britànic). bbc.co.uk, 20-10-2013. [Consulta: 19 novembre 2023].
  6. Reynolds, Gillian. «The day we woke up to pop music on Radio 1» (en anglès). Daily Telegraph, 27-09-2007. [Consulta: 19 novembre 2023].
  7. Devlin, JP. A Level Playing Field: The BBC and Independent Radio (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2018, p. 93–122. DOI 10.1007/978-3-319-93070-1_5. ISBN 978-3-319-93070-1. 
  8. Savage, Mark «50 facts about Radio 1 & 2 as they turn 50» (en anglès). BBC News, 30-09-2017.
  9. Fauteux, Brian «Satellite footprint to cultural lifelines: Sirius XM and the circulation of Canadian content» (en anglès). International Journal of Cultural Policy, 22, 3, 26-05-2016, pàg. 313–330. DOI: 10.1080/10286632.2014.999055. ISSN: 1028-6632.
  10. Berry, Richard «Radio with pictures: Radio visualization in BBC national radio» (en anglès). Radio Journal:International Studies in Broadcast & Audio Media, 11, 2, 01-10-2013, pàg. 169–184. DOI: 10.1386/rjao.11.2.169_1. ISSN: 1476-4504.
  11. Hendy, David «Pop music radio in the public service: BBC Radio 1 and new music in the 1990s» (en anglès). Media, Culture & Society, 22, 6, 2000-11, pàg. 743–761. DOI: 10.1177/016344300022006003. ISSN: 0163-4437.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: BBC Radio 1