Dades clíniques | |
---|---|
Via | Oral, intramuscular, intravenosa. |
Grup farmacològic | psicòtrop i organonitrogen heterocyclic compound (en) |
Codi ATC | N05N05BA, N03AE i N05CD |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C15H12N2O |
Massa molecular | 236,27 g·mol−1 |
Model 3D (Jmol) | Imatge interactiva |
O=C1N([H])c2ccccc2C(c3ccccc3)=NC1 | |
Identificadors | |
5-fenil-1H-benzo[e][1,4]diazepin-2(3H)-ona
| |
Número CAS | 52-86-8 |
PubChem (CID) | 76175 |
DrugBank | APRD00538 |
Les benzodiazepines (abreviat BZD) són substàncies psicotròpiques (que actuen sobre el sistema nerviós central). Tenen efectes sedants, somnífers, ansiolítics, anticonvulsius, amnèsics i relaxants musculars.[1][2] Les benzodiazepines són un dels fàrmacs més àmpliament utilitzats per al tractament dels trastorns d'ansietat.[3] El terme és una contracció dels nombres de les dues estructures aromàtiques que unides formen el centre de totes les benzodiazepines: l'anell de benzè d'una banda, i la diazepina, un anell de set membres amb dos àtoms de nitrogen, de l'altra.[4] La majoria d'aquests compostos tenen tradicionalment una terminació al seu nom en -lam o -pam. Les primeres benzodiapines van ser sintetitzades per l'investigador Leo Sternbach (1908-2005): el clordiazepòxid (Librium (1960) i el diazepam (Valium) el 1963 per la societat suïssa Hoffmann-La Roche.
Tots els derivats benzodiazepínics tenen una estructura química i unes propietats similars, ansiolítiques, sedants, hipnòtiques i relaxants de la musculatura estriada en diferent grau. Es diferencien sobretot per la seva farmacocinètica.
Les benzodiazepines més utilitzades a Espanya són:[5][3]
Les benzodiazepines tenen un gran risc de dependència i no s'haurien d'utilitzar més de quatre setmanes sense supervisió mèdica.[6] Presenten situacions de risc en cas d'ésser utilitzades junt amb alcohol o altres psicotròps, ja que les accions depressores sobre el sistema nerviós central són additives.
Poden augmentar l'agressivitat, ja que inhibeixen la contenció natural d'impulsos negatius.[7]
Presentat en la década de 1960 com una família de medicaments miraculosos (l'aspirina de la ment), la seva venda va esdevenir més controlada i reglementada quan es varen notificar nombrosos casos de dependència. En certs països, la possessió de benzodiazepines sense prescripció mèdica és un acte punible.[8] Un informe de l'Organització Mundial de la Salut de l'any 2013 desaconsella el seu ús per a tractar l'ansietat perquè se'n sol abusar amb freqüència degut a altres motius clínics diferents als indicats.
Sovint s'utilitzen com una solució ràpida quan la seva ingesta requereix un programa (psico)terapèutic complet previ.[9]
Síndrome d'abstinència de les benzodiazepines
Annex: Benzodiazepines