Epònim | Bolinches ![]() |
---|---|
Dades | |
Tipus | marca comercial ![]() |
Indústria | indústria automotriu ![]() |
Història | |
Creació | 1949 |
Fundador | José Bolinches Bacete ![]() |
Data de dissolució o abolició | 1959 ![]() |
Activitat | |
Produeix | tricicle motoritzat i microcotxe ![]() |
Governança corporativa | |
Seu | |
Boli fou una marca valenciana de tricicles motoritzats, fabricats entre 1949 i 1959 a Xàtiva[1] i Algemesí[2] per José Bolinches, emprenedor empresari que fabricà més tard escúters i fins i tot microcotxes sota la marca Cimera.[3][4]
Bolinches creà el seu primer vehicle el 1949: una motocicleta elèctrica molt senzilla i de roda baixa que va denominar Electro Boli. Amb un quadre similar al d'una bicicleta i una esquemàtica suspensió anterior va dissenyar i portar a la fase de prototipus alguns velomotors de marca Boli, propulsats per motorets construïts a l'empresa valenciana Inesmo.[1]
El 1952 tragué al mercat el tricicle Boli, proveït d'una àmplia caixa de fusta i tàblex a la part anterior. El Boli era una espècie de motocarro a l'inrevés, ja que la càrrega anava davant i la part del darrere s'assemblava a la d'un escúter. La seva palanca del canvi al volant tipus banjo i els seus tres pedals a terra el convertien en un vehicle manejable i còmode per al seu conductor.[1] Encara amb la marca Boli i a començaments de la dècada de 1950, Bolinches va dissenyar per a la seva dona una mena d'escúter de formes curioses i canvi automàtic. Pintat de blau fosc i gris perla, destacava pels seus nombrosos cromats.[1]
Quan Bolinches ja havia creat la seva marca Cimera, encara dissenyà un parell de microcotxes amb marca Boli, equipats amb motor Derbi de 250 cc.[5] Eren dos tipus de vehicle diferents (un microcotxe i una microfurgoneta) i es varen arribar a matricular el 1954, tot i que no varen passar de l'estat de prototipus (el projecte no va prosperar pels problemes administratius típics del règim franquista).[1]
El primer model, més desenvolupat i de tipus Turisme, era un autèntic 4 portes, apte per a quatre places i el seu corresponent equipatge o bé, suprimint el seient posterior, dues places i 250 quilos de càrrega. El segon model era de tipus més comercial amb una roda anterior i dues al darrere (a l'inrevés que el Turisme), amb caixa de càrrega posterior i cabina metàl·lica anterior, dos còmodes seients i volant tipus automòbil. Inicialment també es va projectar com a furgoneta tancada, però el prototipus que es va matricular tenia la cabina separada de la seva caixa descoberta.[5]
Fabricants de microcotxes dels Països Catalans | |
---|---|
Microcotxes | AISA (1952-1954) · Aleu (1952-1956) · Badía (1952) · Biscúter (1954-1960) · Camilo (1943) · Capella (1954) · Centauro (1952) · Cimera (1949-1959) · Clúa (1953-1960) · David (1951-1957) · Delfín (1958) · Dunjó (1955) · F.G.L.(1959) · FH (1956-1960) · Huracan (1958) · JBR (1947) · Jurka (1954) · Kapi (1950-1956) · Kover-Capilla (1953) · Maquitrans/MT (1957) · Narcla (Anys 50) · Pinguy (1958-1959) · PTV (1956-1961) · Pulga (1952) · Reddis (Anys 50) · Reina/Junior (1955-1956) · Rieju (1955) · Salomó (1948) · Samoes (1955) · Tachó (1950-1953) · Topolino (1951) |
Prototipus | |
Motors |