CATO (acrònim en anglès de Catapult Assisted Take-Off, «enlairament assistit per catapulta»)[1] se sol donar en portaavions. Aquests poden disposar d'una catapulta al llarg de la coberta, i sota d'ella hi ha un pistó que funciona a pressió, que s'encarrega que la catapulta funcioni. L'avió es lliga a la llançadora mitjançant un cable d'acer que el tensa un engranatge i, quan tot està preparat, la catapulta entra en funcionament llançant l'avió en pocs segons a una velocitat superior a la que seria necessària per aconseguir la sustentació.
Els enlairaments assistits utilitzen sistemes per posar en l'aire l'avió. Les possibles raons són:
En el cas de planadors també es considera enlairament assistit, ja que, en no tenir motor, són incapaços de sortir sense ajuda.
Amb el temps, Estats Units ha substituït els sistemes a pressió de les catapultes per un tipus de motor d'inducció electromagnètic anomenat EMALS ( Electromagnetic Aircraft Launch System ), que en català significa sistema electromagnètic de llançament d'avions. El seu funcionament consisteix en una ona electromagnètica que viatja pel motor de la llançadora, i propulsa l'avió al llarg de tota la longitud de la pista d'una manera més progressiva.
A l'hora d'aterrar, el mecanisme de la catapulta també ajuda, ja que els avions que prenen terra porten un ganxo que s'enganxa al cable d'acer i aquest es tensa automàticament, reduint la velocitat de l'avió fins que aquest s'atura completament. Si l'avió que pretén aterrar als portaavions no s'enganxa al cable d'acer, procedirà a recórrer tota la pista i enlairar-se de nou, i d'aquí a tornar-ho a intentar.