Tipus | Cap i promontori | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Fisterra (província de la Corunya) | |||
| ||||
Banyat per | oceà Atlàntic | |||
El cap de Fisterra[1] (en gallec: cabo Fisterra) és un promontori de granit d'una alçada de 600 m situat al municipi (concello) de Fisterra, a la província de la Corunya, constituït per una península que penetra uns 3 km cap al mar.
Hi ha autors que identifiquen el cap de Fisterra amb l'antic Promontorio Nerio dels geògrafs romans, d'altres situen en aquest lloc l'Ara Solis, on els celtes practicaven el culte al Sol. Els romans creien que aquest era el punt més occidental del món conegut, es troba a les coordenades: 42° 55′ 28″ Nord i 09° 17′ 29″ W, però el cap Touriñán encara es troba més a l'oest.
El seu far, de base octogonal, va ser construït el 1853. La seva torre mesura 17 m i la seva llum queda situada a 143 m sobre el nivell del mar i abasta fins a 30 milles nàutiques. Com que a l'hivern hi ha molta boira se li afegí, el 1888, una sirena, que és coneguda amb el mal nom de la Vaca de Fisterre. El naufragi més greu en aquesta cosa va passar el 1870 quan s'enfonsà el vaixell anomenat Monitor Captain.
Les tres batalles de combats navals entre el Regne Unit i França es coneixen amb el nom de la batalla del cap de Fisterra, i tingueren com escenari principal aquesta costa del sud-oest d'Europa.
El cap de Fisterra actualment és la destinació final de molts pelegrins del Camí de Sant Jaume, es troba al voltant d'uns 90 km de Santiago de Compostel·la, si bé alguns pelegrins continuen fins a Muxía, que es troba a un dia de marxa més lluny.