Cocopa

Kwikapa
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	Mèxic 145 (2010)[1] Estats Units 150 (2007)[2]
Autòcton de	Mèxic, Estats Units
Estat	Baixa Califòrnia, Arizona, Sonora, Califòrnia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Hoka-Sioux hoka-sioux llengües yuma-cochimí
Característiques
Institució de normalització	Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI)
Codis
ISO 639-3	coc
Glottolog	coco1261
Ethnologue	coc
UNESCO	846
IETF	coc
Endangered languages	1694

El cocopa és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, la que ha estat inclosa en la hipotètica família hoka. Posseeix uns pocs centenars de parlants, que viuen en la seva majoria en reserves dels cocopes del sud-oest d'Arizona, Estats Units; i a diverses localitats rurals de Baixa Califòrnia i Sonora, a Mèxic. Encara continua sent transmès a les noves generacions, encara que es calcula que la seva extinció està molt propera.

Estatus oficial

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser elevades a "llengües nacionals" gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada l'any 2003.

Fonologia

Vocals

El cocopa té 4 vocals. Les distinció entre vocals llargues i curtes té un valor fonèmic.

Consonants

El cocopa té 21 consonants.

• /r/ s'articula usualment com [r] encara que en algunes ocasions és substituït pel al·lòfon [ɾ].
• /ʧ, ɲ, ʃ/ són consonants post-alveolars (palato-alveolars). /lʲ, ɬʲ/ són consonants palatalitzades alveolars.

Síl·laba i fonotàctiques

El model de la síl·laba en la llengua cocopa és del tipus...

(C)(C)(C)V(ː)(C)(C)

• Els grups consonàntics de dues consonants al començament d'una paraula consisteixen en general d'una fricativa i qualsevol altra consonant, per exemple /sp, ʂm, ʃp, xʧ/. En rares ocasions el grup consonàntic comença amb una consonant lateral o una oclusiva. Per exemple, /lʧ, ɬʲʧ, ps, ʧp/.
• Els grups de tres consonants a l'inici són molt rars. Entre els quals s'han registrat es troba /pxk, pxkʷ, spx/.

Referències

Bibliografia

• Crawford, James M. (1970). Cocopa Baby Talk. International Journal of American Linguistics, 36, 9-13.
• Crawford, James M. (1978). More on Cocopa Baby Talk. International Journal of American Linguistics, 44, 17-23.
• Crawford, James M. (1989). Cocopa Dictionary. University of California Publications in Linguistics (Vol. 114). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09749-1.
• Crawford, James M. (1983). Cocopa Texts. University of California Publications in Linguistics (Vol. 100). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09652-5.
• Crawford, James M. (1998). Classificatory Verbs in Cocopa. In Hinton, L. & Munro, P. (Eds.), American Indian Languages: Description and Theory (pp. 5–9). Berkeley: University of California.
• Mithun, Marianne. (1999). The Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Wares, Alan C. (1968). A Comparative Study of Yuman Consonantism. Janua Linguarum, Series Practica (No. 57). The Hauge: Mouton.

Enllaços externs

• «Native American Audio Collections: Cocopa». Societat Filosòfica Americana. Arxivat de l'original el 2016-05-13. [Consulta: 2 febrer 2014].
• LLista Swadesh del cocopa (de Wiktionary)
• Diccionari cocopa a Google Books
• Cocopah language audio Bible stories and lessons - free mp3 downloads
• Cocopah basic lexicon at the Global Lexicostatistical Database