![]() Gegants d'Arenys de Mar: El Comte Tallaferro i na Flor d'Alba ![]() | |
Tipus | personatge mitològic ![]() |
---|---|
Context | |
Present a l'obra | Canigó ![]() |
Mitologia | mitologia catalana ![]() |
Dades | |
Gènere | masculí ![]() |
Títol | comte ![]() |
El Comte Tallaferro és un personatge mític del poema èpic Canigó escrit per Jacint Verdaguer el 1886. El mite està basat en el personatge històric Bernat Tallaferro que comandava la vila de Besalú en el segle X, però moltes de les qualitats que Verdaguer atribuí al personatge fictici no corresponen a la figura històrica.
Actualment, el Comte Tallaferro ha quedat immortalitzat en forma de gegant de la Colla Gegantera d'Arenys de Mar i de la de Castellterçol.
El Comte Tallaferro és un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns, simbolitzant les guerres constants dels temps històrics inicials de Catalunya. El personatge va ser creat per Verdaguer durant els anys de la Renaixença catalana idealitzant esdeveniments històrics de l'época del naixement de la pàtria. En el seu poema, Verdaguer barreja situacions i personatges que havien existit amb personatges poétics, mítics i idealitzats dins d'un marc geogràfic real a la Catalunya Nord.
L'objectiu principal del poeta fou de crear un símbol per tal d'il·lustrar les dificultats del naixement de Catalunya i les qualitats que calien per portar-ho a bon terme. Entre aquestes qualitats es poden mencionar la tenacitat, el valor, la persistència, les idees clares i l'entusiasme. Verdaguer va arribar a la idea d'aquest personatge durant la Renaixença per a contrarestar les actituds complaents i la manca d'orgull que veia en el poble català. El poeta estava preocupat per la tendència al derrotisme i la manca d'idealisme que empenyia els catalans del seu temps a acceptar el compromís del provincianisme ofert pel poder central espanyol.
Verdaguer, igual que Josep Torras i Bages (1846 - 1916), basava l'esperit català en les tradicions cristianes ancestrals. Valerós i fort, al Comte Tallaferro, com a bon cristià, no l'hi manquen pensaments generosos vers els seus enemics.[1]
Els guerrers sarraïns venen amb vaixells per invadir Catalunya i el comte Tallaferro els combat ferotgement. Sant Guillem de Tolosa (768-812)[2] lliura a Tallaferro una espasa perquè el cristianisme no perdi contra l'Islam. Aquesta espasa llegendària hauria pertangut a Otger Cataló, valent heroi que havia lluitat contra els sarraïns en èpoques pretèrites. Otger Cataló, caigut ferit en batalla, hauria mort poc després als braços d'un avi de Sant Guillem, que es va quedar l'espasa com a símbol de la defensa del cristianisme.
Durant la nit el comte cau en ferotge combat; capturat i malferit és portat a una nau enemiga. De cop, els fallaires venen nedant i calen foc a les naus ancorades. El foc en forma de serps alades fantàstiques incendia tots els vaixells dels sarraïns. Els guerrers cristians fugen i els invasors moren ofegats.
Quan ix el sol un fallaire vell prega en nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant i cura la ferida del Comte Tallaferro. Aquest llença un sospir de tristor i, compassiu, pensa als pobres pares dels joves sarraïns morts. (Cant V - Tallaferro)
(...)
(...)
(...)
(...)
(...)
(...)