Tipus | tità ![]() |
---|---|
Context | |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia ![]() |
Dades | |
Gènere | masculí ![]() |
Família | |
Cònjuge | Euríbia ![]() |
Mare | Gea ![]() |
Pare | Urà ![]() |
Fills | Pal·lant, Astreu i Perses ![]() |
Altres | |
Part de | Uranids (en) ![]() ![]() |
En la mitologia grega, Crios (en grec antic: Κρεῖος Kriōs, ‘anyell', ‘amo') era el déu dels ramats, i potser dels saqueigs. Era un dels titans, fills d'Urà i Gea. Junt amb Euríbia va ser pare d'Astreu, Pal·lant i de Perses. Segons Pausànies, va ser pare de Pitó.[1] Participà en la guerra entre els titans i els déus olímpics (la Titanomàquia). Després que Zeus, líder dels olímpics, demanés ajuda a Gea i aquesta li digués que havia d'alliberar els ciclops i els hecatonquirs, els titans van ser derrotats i Crios llençat al Tàrtar, la part més profunda de l'inframón, junt amb els seus germans.[2] És el tità menys desenvolupat de tots i destaca sobretot per la seva descendència i afiliació grupal.
GREC.CAT [en línia]: L'Hiperenciclopèdia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, c2007. [Consulta: 9 febrer 2007].
Bigues, Jordi. "James E. Lovelock: el preu de la independència". Medi Ambient: tecnologia i cultura. Núm. 30, octubre 2001. <http://www.gencat.net/mediamb/revista/rev30-7.htm> [Consulta: 9 febrer 2007].
Ferecides d'Atenes Histories [en línia]. <http://seneca.uab.cat/antiguitat/PAMIAS/ARXIUS/Pherecyd.%20fr.%201-47.pdf[Enllaç no actiu]> [Consulta: 12 febrer 2007].
El naixement i la infància de Zeus:el text clàssic. [Consulta: 12 febrer 2007].