Curita | |
---|---|
Curita provinent de Katanga, República Democràtica del Congo. | |
Fórmula química | Pb3+x[(UO₂)₄O4+x(OH)3-x]₂·2H₂O |
Localitat tipus | mina Shinkolobwe (Kasolo), Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo |
Classificació | |
Categoria | hidròxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.GB.55 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.GB.55 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/H.07 |
Dana | 5.9.3.1 |
Heys | 7.16.26 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 12,551Å; b = 7,008Å; c = 6,983Å; |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Color | groc, vermell ataronjat, marró groguenc, escarlata, groc |
Exfoliació | {100} i {110} bona |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 4 a 5 |
Lluïssor | adamantina |
Color de la ratlla | taronja |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 6,98 a 7,4 g/cm³ (mesurada); 7,37 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 2,060 nβ = 2,110 nγ = 2,150 |
Birefringència | δ = 0,090 |
Pleocroisme | visible |
Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 80° |
Dispersió òptica | r < v forta |
Mineral radioactiu | |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1921 |
Símbol | Cui |
Referències | [1] |
La curita és un mineral de la classe dels òxids amb una alta radioactivitat.[1] L'equip francès d'investigació de minerals radioactius va proposar aquest nom en honor de Pierre Curie (1859-1906) i Marie Sklodowska Curie, (1867 - 1934), els descobridors del radi. Encara que inicialment Marie fou ignorada per la comunitat científica.[2]
La curita és un òxid de fórmula química Pb3+x[(UO₂)₄O4+x(OH)3-x]₂·2H₂O. La seva composició aproximada és: Urani 63,34%, hidrogen 0,30%, plom 24,12% i un 12,24% d'oxigen.[3] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de llargs cristalls prismàtics, aciculars i estriats paral·lelament a [001], amb les formes {100}, {110}, {111}; i també com a agregats porosos d'agulles fines, de gra fi, com a crostes opalines, i de forma massiva.[4] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la curita a pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauita, becquerelita, bil·lietita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, iriginita, uranosferita i holfertita.
La curita és un mineral secundari que es forma per l'alteració de l'uraninita.[4] Va ser descoberta a mina Shinkolobwe (Kasolo), a Shinkolobwe (Katanga, República Democràtica del Congo). També ha estat trobada a Alemanya, Austràlia, el Canadà, Egipte, els Estats Units, Finlàndia, França, Hongria, Itàlia, Madagascar, Noruega, la República Txeca, la República Democràtica del Congo, Rússia i Sud-àfrica.[1]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curita |