La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població. La dieta forma part dels estils de vida de les persones. Es pot dir que els termes dieta, ingesta, alimentació, nutrició i gastronomia, són termes semblants, però amb diferents lleugers matisos.
Un altre fet important d'homogeneïtzació alimentària és, com en altres àrees, la tendència a la globalització, cada vegada més estesa, que fa que els aliments tinguen menys fronteres i que, en conseqüència, es puguen trobar idèntics aliments, a vegades de les mateixes marques, en tots els països del món, recolzats per una publicitat prou suggestiva com per a tindre més influència en la nostra capacitat de decisió que molts dels factors que tendixen a individualitzar els nostres consums alimentaris.
Quan una societat evoluciona positivament té més opcions en l'elecció d'aliments i això comporta que els més apreciats es consumisquen amb més freqüència. Succeïx, a més, que els aliments més desitjats solen ser nutricionalment més rics, per la qual cosa les malalties per falta de nutrients tenen cada vegada menor incidència i per això, en pocs anys, han quedat en el record carències que durant molt de temps van estar esteses. La ingesta d'aliments més rics, més concentrats en nutrients, que ens proporcionen més plaer, no suposa que s'aconseguisquen estats nutricionals perfectes, la qual cosa ocorre és que canvien les patologies nutricionals. Per sort, el millor coneixement de la nutrició, dels nutrients, de la fisiologia i, en general, de la relació aliments-organisme, ens permet prendre les mesures oportunes per a arribar a obtindre els millors resultats. Una alternativa per tal d'augmentar la qualitat de la dieta i que sigui més rica, seria la ingesta de complements dietètics com vitamines, minerals, proteïnes, etc.
Totes les cuines, inclús les més autòctones i tradicionals han evolucionat i en elles s'ha produït un fenomen de desenvolupament i refinament a través de les generacions.
En totes les cultures hi ha un principi estés de la relació causa-efecte entre els aliments i els valors de cada societat, des del "som el que mengem", d'Hipòcrates, al "digue'm què menges i et diré qui ets",[1] de Brillat-Savarín, o la teoria més elaborada de Rouffignat "digue'm com t'abasteixes, com cuines, de quina manera i on menges i et diré qui ets". En tots els casos, aquest autor considera que el que realment som és "consumidors socialment i culturalment en mutació, consumidors que reflectixen en els seus comportaments alimentaris, l'expressió dels seus valors".
Generalment comporten la restricció de certs aliments:
Una dieta concreta pot escollir-se-se per buscar una pèrdua o un augment de pes. Un canvi en la ingesta dietètica d'una persona, o "posar-se a dieta", pot canviar el balanç d'energia i augmentar o disminuir la quantitat de greix emmagatzemat al cos.
Hi ha moltes dietes per tal d'aconseguir una disminució de pes, refusades pels dietistes en la mesura que s'aparten d'una dieta sana (i per tant equilibrada) i quan el que hauria d'importar seria un canvi d'hàbits en la ingesta que pugui mantenir un pes adequat a llarg termini.[2] Entre les dietes que més s'han popularitzat hi han:
Hi ha una sèrie de dietes que marquen un consum màxim diari de calories. És el cas d'aquestes cinc:
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dieta |
| Subtipus |
| ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
