Fitxa | |
---|---|
Direcció | Marco Ferreri |
Protagonistes | |
Ajudant de direcció | Agustín Navarro |
Guió | Rafael Azcona Marco Ferreri |
Música | Federico Contreras |
Fotografia | Francisco Sempere |
Muntatge | José Antonio Rojo |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 1959 |
Durada | 75 minuts |
Idioma original | castellà |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | Drama |
Lloc de la narració | Espanya |
El pisito és una pel·lícula espanyola dirigida per Marco Ferreri i estrenada el 15 de juny del 1959. La pel·lícula està basada en la novel·la homònima de Rafael Azcona, i és un exponent del gènere del Neorealisme.[1]
Al Madrid de finals dels anys cinquanta, amb una Espanya que amb prou feines començava a sortir del subdesenvolupament, les penúries econòmiques són freqüents entre la població. La Petrita (Mary Carrillo) i en Rodolfo (José Luis López Vázquez) són nuvis des de fa dotze anys, però no poden casar-se per manca de mitjans per aconseguir un habitatge. La Petrita, finalment, albira una solució: en Rodolfo es casarà amb Doña Martina, llur anciana i malalta propietària, de manera que quan aquesta mori heretarà el contracte de lloguer de l'immoble a baix preu. Després del casament, la dona gran encara aconseguirà sobreviure dos anys més. Al capdavall mor, i la Petrita i en Rodolfo aconsegueixen el seu objectiu, tot i que el pessimisme i la tristor envaïen l'ambient.[2]
El cartell de la pel·lícula va ser realitzat per Antonio Mingote.[3]
Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|
Millor actriu principal | Mary Carrillo | Guanyadora |
Premi Jimeno | Isidoro M. Ferri Marco Ferreri |
Guanyadors |