The Flintstones | |
---|---|
Gènere | comèdia de situació, sèrie de televisió de fantasia i telecomèdia |
Època d'ambientació | edat de pedra |
Creador | William Hanna, Joseph Barbera i Fred Crippen |
Productor | Joseph Barbera |
Companyia productora | Hanna-Barbera i Pantomime Pictures |
País | Estats Units d'Amèrica |
Llengua original | anglès |
Versió en català | Sí |
Canal original | American Broadcasting Company |
Durada dels capítols | 30 min |
Primer episodi | 30 setembre 1960 |
Últim episodi | 1r abril 1966 |
Temporades | 6 |
Episodis | 166 |
Llista d'episodis | llista d'episodis d'Els Picapedra |
Més informació | |
| |
Els Picapedra[1] (en anglès The Flintstones) és una exitosa sèrie d'animació de la productora Hanna Barbera Productions.[2] Va ser estrenada per la cadena estatunidenca ABC el 30 de setembre del 1960 i va ser emesa fins a l'1 d'abril del 1966. Als Països Catalans ha estat emesa per TV3, el Canal Super3[3] i Canal 9.
És la sèrie més important que ha produït Hanna-Barbera, sent la primera en emetre's en horari de màxima audiència. Després de 166 episodis, va acabar el 1966 com la sèrie de dibuixos animats més llarga de la història en aquest horari, fins que va ser superada pels Simpson.[4]
El 2013, TV Guide va classificar The Flintstones com la segona sèrie de dibuixos animats de televisió més gran de tots els temps (després de The Simpsons).[5]
L'espectacle està ambientat en una versió còmica de l'Edat de Pedra, però afegint funcions i tecnologies que s'assemblen a l'Amèrica suburbana de mitjan segle xx. Les trames s'assemblen deliberadament a les de les sitcoms de l'època, amb les famílies Picapedra i Terregam que entren en conflictes menors característics de la vida moderna.[6] L'espectacle està ambientat a la ciutat de l'edat de pedra de Rocadura[7] (Bedrock) (població 2.500). Es mostren dinosaures i altres animals no aviaris com a coexistents durant l'època dels homes de les cavernes, dents de sabres i mamuts llanosos.
L'historiador de l'animació Christopher P. Lehman considera que la sèrie pren el seu humor en part dels usos creatius de l'anacronisme. La principal és la col·locació d'una societat "moderna" del segle XX a la prehistòria. Aquesta societat s'inspira en la dispersió urbana desenvolupada en les dues primeres dècades de la postguerra. Aquesta societat compta amb electrodomèstics moderns, però funcionen mitjançant l'ús d'animals.[8] Tenen automòbils, però amb prou feines s'assemblen als cotxes del segle xx. Aquests cotxes són grans estructures de fusta i roca i no consumeixen combustible. Són alimentats per persones que corren mentre estan dins d'ells. Tanmateix, aquesta representació és inconsistent. En algunes ocasions, se sap que els cotxes tenen motors (amb efectes de so adequats), que requereixen claus d'encesa i gasolina. Fred podria entrar a una benzinera i dir: "Emplena-ho amb Ethel", que es bomba a través del tronc d'un mamut llanut marcat amb "ETHEL". Si el cotxe circula a peu o amb gasolina varia segons les necessitats de la història. Finalment, les cases de pedra d'aquesta societat estan ubicades en barris típics dels suburbis nord-americans de mitjan segle xx.[9]
En català central, la veu de Fred Picapedra era de Joan Crosas, la de Wilma Picapedra era d'Àngels Gonyalons, Barney Terregam va ser interpretat per Jaume Lleal, i la de Betty Terregam va posar-la Mercè Segarra.[1][10] En valencià central aquests papers van ser interpretats respectivament per Felip Bau, Tica Grau, Miquel Benito i Montse Anfruns, però amb els noms dels personatges traduïts de la versió castellana.[11]
Temporada | Episodis | Emissió original | ||
---|---|---|---|---|
Inici | Final | |||
1 | 28 | 30 de setembre de 1960 | 7 d'abril de 1961 | |
2 | 32 | 15 de setembre de 1961 | 27 d'abril de 1962 | |
3 | 28 | 14 de setembre de 1962 | 5 d'abril de 1963 | |
4 | 26 | 19 de setembre de 1963 | 12 de març de 1964 | |
5 | 26 | 17 de setembre de 1964 | 12 de març de 1965 | |
6 | 26 | 17 de setembre de 1965 | 1 d'abril de 1966 |
El tema inicial i final dels crèdits durant les dues primeres temporades es deia "Rise and Shine". La melodia s'assemblava al tema d'obertura de Bugs Bunny, que també s'emetia a ABC en aquell moment, i pot haver estat la raó per la qual el tema va ser canviat a la tercera temporada.[12] A partir de la temporada 3, episodi 3 ("Barney l'Invisible"), el tema inicial i final dels crèdits era la coneguda "Meet the Flintstones", composta el 1961 per Hoyt Curtin, Joseph Barbera i William Hanna.[13] Aquesta versió es va gravar amb una Big Band de 22 instruments i els Randy Van Horne Singers. La melodia es creu inspirada per una part de la secció 'B' del Moviment 2 de la Moviment 2 de la Sonata per a piano núm. 17 de Beethoven, composta el febrer de 1801.[14] L'obertura "Meet the Flintstones" es va afegir més tard a les dues primeres temporades per a la sindicació. Les músiques de fons van ser acreditades a Hoyt Curtin durant les primeres cinc temporades del programa; Ted Nichols va agafar el relleu el 1965 per a la temporada final.[12] Molts episodis inicials utilitzaven músiques de fons compostes per a "Top Cat" i "The Jetsons". Els episodis de les dues últimes temporades van utilitzar músiques de fons de "Jonny Quest" per a les històries més aventureres.
L'espectacle es va reactivar a principis dels anys setanta amb Pebbles i Bam-Bam convertits en adolescents, i diverses sèries diferents i pel·lícules per a televisió (emeses principalment el dissabte al matí), amb uns quants que en horari de màxima audiència), incloent una sèrie que representa a Fred i Barney com a agents de policia, una altra que representa els personatges de nens, i encara d'altres amb Fred i Barney trobant-se el superheroi de Marvel Comics The Thing i el personatge de tira còmica de The Shmoo han aparegut al llarg dels anys. El programa original també es va adaptar a una pel·lícula d'acció en viu The Flintstones el 1994, i a una preqüela, «The Flintstones in Viva Rock Vegas», que la va seguir el 2000. A diferència de el seu programa germà The Jetsons (els dos programes van aparèixer en una pel·lícula crossover feta per a la televisió The Jetsons Meet the Flintstones, 1987).
Després que McNaught va deixar de treballar, "The Flintstones" va ser recollit per Editors Press Service i dibuixat per Karen Machette fins a finals dels anys noranta.[18]
Notes:
¹ Els 5 números de Dell porten els números 2–6, la primera història d'Els Picapedra de Dell es va produir a Dell Giants nº 48, 1961. Els 54 números de Gold Key continuen la numeració del 7 al 60
² Els dos números són identics i una reimpressió de sèrie anteriors de Gold Key
3 The Flintstones featuring Pebbles és en part material nou i en part reimpressió. És la primera aparició de Pebbles fora de les sèries de televisió
4 Flintstones Mini-Comic va ser un suplement d'un número de Huckleberry Hound Weekly
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Picapedra |