Els casos del Departament Q: Expedient 64

Journal 64
Fitxa
Direcció	Christoffer Boe
Protagonistes	Nikolaj Lie Kaas Fares Fares Johanne Louise Schmidt Søren Pilmark Anders Juul Fanny Leander Bornedal Nastja Arcel Michael Brostrup Clara Rosager Susan Olsen Anders Brink Madsen Anders Hove Henrik Vestergaard Joen Højerslev Per Tofte Nielsen Poul Erik Skammelsen Regitze Estrup Nicolas Bro Elliott Crosset Hove Lado Hadzic Birthe Neumann Anders Nyborg Vibeke Hastrup Trine Pallesen Sofus Rønnov Karin Cruz Forsstrøm Marianne Høgsbro Jesper Groth Camilla Lau Pi Svenstrup Johanne Bie Luise Skov Lars Phister Lennart Falk Maria Esther Lemvigh Amanda Radeljak
Producció	Louise Vesth
Guió	Nikolaj Arcel, Bo Hansen i Mikkel Nørgaard
Música	Anthony Lledo i Mikkel Maltha
Muntatge	Janus Billeskov Jansen
Distribuïdor	Vertigo Média
Dades i xifres
País d'origen	Dinamarca i Alemanya
Estrena	4 octubre 2018
Durada	118 min
Idioma original	danès
Subtitulat en català	Sí
Descripció
Basat en	Journal 64
Gènere	cinema de ficció criminal i pel·lícula basada en una novel·la
Lloc de la narració	Dinamarca
Premis i nominacions
Nominacions	Premi del públic a la millor pel·lícula europea (2019)
← Els casos del departament Q: Redempció Els casos del Departament Q: L'Efecte Marcus →

Expedient 64 (títol original, Journal 64) és una pel·lícula de thriller germanodanesa del 2018 dirigida per Christoffer Boe. És l'adaptació de la quarta novel·la de la sèrie Afdeling Q escrita pel danès Jussi Adler-Olsen (2010).^[1] S'ha subtitulat al català.^[2]

Tres esquelets són descoberts darrere d'un envà d'un vell pis desocupat durant més de quinze anys, tot i que algú en paga el lloguer regularment. Quan està a punt d'abandonar el Departament Q, l'Assad (Fares Fares) i el seu soci l'inspector Carl Mørck (Nikolaj Lie Kaas), acompanyats de la seva ajudant Rose (Johanne Louise Schmidt), s'enfronten presumiblement a la seva darrera investigació: un cas horrible que es remunta a la dècada del 1960 a l'illot de Sprogø al Gran Belt, un lloc d'internament de dones joves suposadament antisocials, i on el doctor Curt Wad duu a terme en secret l'abús sexual i l'esterilització.^[3]