Els eraris (llatí: aerarii) eren una classe de ciutadans romans que no formaven part de cap de les trenta tribus establertes per Servi Tul·li. Estaven obligats a pagar un impost electoral, que es deixava a criteri dels censors.
Els eraris estaven dividits en tres classes:
Aquestes tres classes eren eraris, ja que havien de pagar diners (aes). Com que estaven exclosos de les tribus van perdre el dret de sufragi, i segurament també (encara que això s'ha negat) el ius honorum (el dret a exercir càrrecs que comportessin honors). El cas d'una magistratura ocupada per un erari només es podia donar si hi havia una amnistia aprovada per l'autoritat suprema del poble. Els infames sempre estaven exclosos del servei militar, segons Titus Livi, i sortien mai de la classe dels eraris. Els municipes sine suffragio servien a les legions, o formaven un cos especial de legionaris. Deixaven de ser eraris quan les lleis els van incorporar a la ciutadania romana, com ho van fer amb tots els italians per les lleis Julia de civitate italis danda i Plautia Papiria. Els que els censors anotaven com a eraris tenien més difícil deixar-ho de ser, però un nou censor podia treure'ls de la llista.[1][2]
Alguns historiadors sostenen que els eraris eren artesans i lliberts però sembla que hi ha evidències prou fortes en contra i que no anava lligat a l'ofici (com els artesans) sinó als drets de ciutadania.[2] Theodor Mommsen deia que els eraris van ser, en el seu origen, estrangers residents (metecs) que no tenien propietats i no es van incloure en la divisió per tribus.[1]