Biografia i resultats destacats en competició
Nascut a Innsbruck, Imperi Austrohongarès, va aprendre a jugar als escacs a l'edat de dotze anys i ràpidament va mostrar aptitud per al joc, guanyant el campionat de clubs d'escacs Schlechter en el seu primer any al club, amb només catorze anys. Als quinze anys, va ser campió del Tirol i als setze, guanyador compartit del campionat d'Àustria.
La seva formació universitària a Innsbruck i Viena es va centrar en estudis empresarials; van ser els escacs, però, els que van captar la seva imaginació i va obtenir resultats excepcionals representant Àustria a les Olimpíades de 1930, 1933 i 1935. Després de l'Anschluss de març de 1938, va guanyar el campionat nacional alemany a Bad Oeynhausen els anys 1938 i 1939. Altres èxits primerencs van incloure el primer lloc total o conjunt a Budapest 1934 (campionat d'Hongria), Linz 1934, Zúric 1935, Milà 1937; i victòries del partit contra Rudolf Spielmann (el 1932, 1936 i 1937). Va actuar com a segon d'Alexander Alekhine durant la reeixida revenja del campionat mundial d'Alekhine contra Max Euwe el 1937.
Els seus dos millors anys van ser el 1938 i el 1939.[1] El juny de 1938 va guanyar un torneig a Noordwijk per davant de Paul Keres (que més tard aquell any guanyaria el gran torneig d'escacs AVRO 1938) i l'anterior campió del món Max Euwe.[2] La seva victòria a Noordwijk va ser el seu millor resultat de la seva carrera,[3] i va començar una ratxa de vuit tornejos consecutius en què va quedar invicte: sis el 1938 i el 1939,[1] incloent Krefeld 1938, Bad Harzburg 1939, Bad Elster 1939, Viena 1939, i dos més tard a Sud-amèrica. També va guanyar el partit contra l'anterior rival del campionat mundial Efim Bogoljubov el 1939.
Aquests èxits van portar a suggerir un partit del Campionat del Món amb Alekhine. Les proves documentals van demostrar més tard que el règim nazi li havia programat un matx el 1941 amb el Campió del Món,[1] però que posteriorment havia abandonat la idea. El 1941, Alekhine es va pronunciar a favor d'un matx amb Eliskases o Keres, preferint el primer.[1] Però el Gran Mestre neerlandès Hans Ree argumenta que això no vol dir que Eliskases fos el contendent més fort: era un d'una sèrie d'articles antisemites atribuïts a Alekhine, i el suggeriment d'un contendent alemany probablement estava motivat políticament.[4]
El 1939, Eliskases va emigrar a l'Amèrica del Sud. Va jugar sota bandera alemanya a l'Olimpíada de Buenos Aires de 1939, durant la qual va començar la Segona Guerra Mundial, quan Eliskases (juntament amb molts altres jugadors) va decidir quedar-se a l'Argentina (i durant un temps al Brasil) en lloc de tornar a Europa. Durant aquells anys va lluitar per guanyar-se la vida; i al Brasil va ser amenaçat d'internament i expulsió, tot i que alguns entusiastes dels escacs brasilers van ajudar Eliskases a evitar aquest destí contractant-lo com a professor d'escacs.[1]
El 1951 va tornar a l'Argentina,[1] on finalment es va convertir en ciutadà argentí naturalitzat i va representar el seu nou país a les Olimpíades de 1952, 1958, 1960 i 1964. Així, va representar tres països diferents a les Olimpíades: Àustria, Alemanya i Argentina,[5] possiblement l'única persona que ho va fer.[1] L'èxit del torneig a Sud-amèrica va incloure primer o conjuntament primer a Águas de São Pedro/São Paulo 1941, São Paulo 1947, Mar del Plata 1948, Punta del Este 1951 i Córdoba 1959.
La FIDE va concedir a Eliskases els títols de Mestre Internacional i Gran Mestre el 1950 i el 1952, respectivament.
Va continuar jugant durant els anys 50, 60 i fins i tot fins als 70, però els seus resultats van ser menys convincents. Es va casar l'any 1954 amb l'argentina María Esther Almeda i va tenir un fill, Carlos Enrico. El 1976, ell i la seva dona van tornar al Tirol austríac, però la parella no s'hi va adaptar i va tornar a Córdoba a l'Argentina.
Eliskases també va ser un fort jugador per correspondència i les seves notes van mostrar que va puntuar més del 75 per cent durant el seu període més actiu.
És consideratva un expert en el final —a Semmering 1937, va superar i va vèncer a Capablanca en aquesta fase, tot i que aquest era el punt fort de l'excampió del món cubà. Hans Ree observa que Eliskases és un dels quatre jugadors (juntament amb Keres, Reshevsky i Euwe) que ha guanyat a Capablanca i Bobby Fischer.[4] Va arribar a empatar en resultats contra Euwe (3–3),[6] Capablanca (2–2) [7] i Fischer (1–1).[8]
