Erich Hecke (Buk, 20 de setembre de 1887 - Copenhaguen, 13 de febrer de 1947) va ser un matemàtic alemany especialitzat en teoria de nombres.
Erich Hecke (Buk, 20 de setembre de 1887 - Copenhaguen, 13 de febrer de 1947) va ser un matemàtic alemany especialitzat en teoria de nombres.
Erich Hecke va néixer a Buk, una ciutat propera a Posen quan encara era alemanya. El seu pare era arquitecte. Després d'acabar els seus estudis secundaris el 1905 a Posen, va ingressar a la Universitat de Breslau (avui Wroclaw, Polònia), però va continuar els seus estudis a les universitats de Berlín (amb Edmund Landau) i Göttingen (amb David Hilbert).[1] El 1910 va presentar la seva tesi doctoral en aquesta última Universitat, sota la supervisió de David Hilbert, amb el títol de Zur Theorie der Modulfunktionen von zwei Variablen und ihrer Anwendung auf die Zahlentheorie (Sobre la teoria de les funcions modulars de dues variables i les seves aplicacions a la teoria de nombres).
Hecke va romandre uns anys a Göttingen com assistent de David Hilbert i Felix Klein i va obtenir la seva habilitació de professor el 1912. El 1915 va obtenir una plaça de professor a la Universitat de Basilea, però el 1918 tornava a la Universitat de Göttingen. Aquest retorn va ser breu, ja que el 1919, en ser creada la Universitat d'Hamburg li van oferir la càtedra de matemàtiques, que va acceptar malgrat altres ofertes que havia rebut de Berlin i del mateix Göttingen. Hecke va romandre a Hamburg la resta de la seva vida, tot i que va morir abans de tenir els seixanta anys.[2]
Va ser editor de la revista Mathematische Annalen i conferenciant al Congrés Internacional del Matemàtics de 1936. El 1938, en un any sabàtic va ser professor visitant a les Universitats de Michigan i Princeton.[3]
Bruno Schoeneberg va publicar els seus articles matemàtics en dos volums:
Erich Hecke també va fer aportacions importants a la Física, sobretot en el camp de la teoria cinètica dels gasos.