Vicia faba  | |
|---|---|
 Planta florida | |
| Dades | |
| Font de | fava i Fève (fr)  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Fabeae |
| Gènere | Vicia |
| Espècie | Vicia faba L., 1753 |
La favera[1] (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors. El nom fava s'aplica tant a la llavor,[2][3] al fruit,[2][3] que es consumeix tendre, o a la planta sencera.[2][3]
La fava pertany al gènere Vicia i és la planta «tipus» de la família Fabaceae. És una planta anual herbàcia robusta, pot ultrapassar el metre d'alçada. Fulles compostes pinnades. Folíols ovats acabats en punta, de color glauc. Inflorescència en raïm de dos a cinc flors (a voltes flor solitària), amb la corol·la blanca o rosada amb taques negres. El fruit és un llegum que conté les llavors de forma oval i aplatada, les faves.
La fava té dues formes varietats principals:
Les varietats d'horta més coneguda són la Aguadulce de Sevilla, La Mutxamel del País Valencià i la de Maó. La fava que dona un millor rendiment és la Histal (fins a dotze grans), mentre que la més apreciada de les de Mutxamel és la Reina mora.[7]
El fruit de les faves, la llavor d'un llegum també anomenada fava, té un alt percentatge de proteïna (fins al 30%) i són apreciades en plats vegetarians i vegans.
| Composició de les faves |
|
Continguts en 100 g de faves bullides[8]
|
Des del punt de vista del consum humà les faves són semblants a altres llegums. Poden consumir-se tendres (amb tavella o pelades), crues o cuites. En estat madur poden consumir-se verdes i just collides o deixar-les assecar per a menjar-les tot l'any. Una possibilitat molt freqüent és la de comprar-les congelades.
Les faves contenen una quantitat important de proteïnes, hidrats de carboni complexos, greixos, fibra, potassi, vitamines i aigua (en funció del seu estat).
La fibra forma part d’una dieta saludable. Contribueix a regularitzar el trànsit intestinal i, a més, en arribar a l’intestí gruixut les fibres són fermentades per la microflora del còlon i generen productes beneficiosos per a l’organisme.[9]
L'àcid fòlic o vitamina B9 és una vitamina hidrosoluble relacionada amb la maduració de proteïnes estructurals com ara l'hemoglobina.[10]
El potassi és un electròlit relacionat amb la transmissió nerviosa i la contracció muscular. Equilibra alguns efectes del sodi en la regulació de la tensió arterial i és essencial en la regulació de la contracció cardíaca.[11]
Una mostra de documents hauria de permetre una millor comprensió del tema. A continuació una relació no exhaustiva de referències puntuals ordenada cronològicament.
| « | Si vols aparellar faves tendres amb llet d’ametlles es fa així: pren les faves i renta-les bé amb aigua calenta que aviat seran cuites. I agafa llet d’ametlles i posa-les a coure amb la llet, oli i sal. I posa-hi ceba escaldada amb aigua bullent. I quan siguin cuites posa-hi julivert, alfàbrega i moraduix i altres bones espècies i un poc de gingebre i d'agràs. | » |
| — Llibre de Sent Soví. Capítol CXVI (adaptació al català actual). | ||
