Ferrihidrita | |
---|---|
Fórmula química | (Fe3+)₂O₃•0.5H₂O |
Epònim | Fèrric, Hidrat i compost químic |
Classificació | |
Categoria | hidròxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 04.FE.35 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FE.35 |
Dana | 04.03.02.02 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Hàbit cristal·lí | cristalls microscòpics agregats |
Estructura cristal·lina | a = 2.96 Å, c = 9.4 Å; Z = 1 |
Grup puntual | trigonal hexagonal escalenohedral H-M symbol: (32/m) Space group: P31c |
Massa molar | 168.70 g |
Color | marró fosc, marró groguenc |
Color de la ratlla | marró groguenc |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 3,8 g/cm3 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1971-015 |
Símbol | Fhy |
Referències | [1][2][3] |
La ferrihidrita (Fh) és un mineral fèrric molt estès en la superfície de la Terra,[4][5] i probablement un constituent en materials extraterrestres.[6] Es forma en diferents tipus d'ambients, des de l'aigua dolça als sistemes marins, aqüífers fonts calentes hidrotèrmiques, sòls, i zones afectades per la mineria. Pot precipitar directament de solucions riques en ferro oxigenades, o per bacteris ja sia com a resultat de l'activitat metabòlica o absorció passiva de ferro dissolt seguit de reaccions de nucleació.[7] La ferriidrita també ocorre en el nucli de la proteïna ferritina de molts organismes vius, per a l'emmagatzematge intracel·lular de l'ió ferro.[8][9]
La ferrihdrita només existeix con nanomaterial de gra fi.[10] Per la naturalesa nanoparticluata de la ferridrita la seva estructura encara està subjecta a controvèrsia.[11]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrihidrita pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H2O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, lepidocrocita, grimaldiita, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.
Per la petita mida dels seus nanocristalls individuals, Fh és nanoporós amb àrees superficials de centenars de metres quadrats per gram.[12] A més té alta densitat amb gran capacitat d'adsorció d'espècies químiques incloent arsènic, plom, fosfat i molècules orgàniques és a dir, àcid húmic i àcid fúlvic.[13][14][15][16] Les seves propietats fan que tingui un ús extensiu en la indústria i les instal·lacions de purificació de l'aigua. A Hiroshima es fa servir per produir l'aigua que consumeix la ciutat.[17][18][19][20][21][22] La seva nanoporositat i alta afinitat amb l'or es pot usar per elaborar partícules de mida nana d'or per l'oxidació catalítica de CO a temperatures sota 0 °C.[23]