Un forn tabun o forn jueu (en anglès transliterat taboon, de l'Àrab: طابون), és un forn d'argila, amb forma de con truncat,com una campana, amb una obertura al fons que permet encendre i alimentar el foc. Construït i utilitzat en temps bíblics com a forn familiar, forn del barri o forn de tot un poblet, el forns tabun continuen sent construïts i utilitzats en alguns llocs de l'Orient Mitjà en l'actualitat. Alguns forns tabun es fabriquen de metall, tan avui dia, com en èpoques passades.[1]
Està feta de terrissa de ceràmica groga. El millor material és l'Aaroub o Al Aaroub. S'agafa terra i es mulla formant una argila gruixuda i es barreja amb palla de fenc picat o de blat. Llavors s'emmotllura a mà donant-li forma de cúpula (o de campana), d'alçada de 30 a 50 cm, uns 70 o 95 cm de diàmetre a la seva base, i un forat d'uns 30cm de diàmetre a la part superior. La paret té un gruix de 2 a 5 cm.
Sol tenir d'entre 12 i 15 cm de diàmetre i de 30 a 50 cm de profunditat. Normalment s'omple de materials compactes localment abundants dels que se sap que emmagatzemen be l'escalfor: vidre trencat, sorra, sal de roca, pedres de Suwan (pedres volcàniques compactes molt dures).
Està feta d'argila o d'una peça de xapa suficientment gran per cobrir l'obertura superior.
En una zona protegida, generalment una barraca d'argila o una cova, es cavava la base sobre terra plena i compacta. S'hi col·locava al damunt la campana, amb la part més ample cap a baix, llavors s'estenia una capa de còdols llisos de pedra calcària d'uns 3 cm de diàmetre per tota la part superior de la base delimitada dins de la campana fins a formar una superfície de cocció neta i es feia coure durant unes quantes setmanes.
El forn tabun ha estat emprat històricament per a la cocció de peces de pa planes (semblants o de la varietat laffa).[2] Durant segles ha estat la forma més popular de forn en les comunitats de les ètnies àrabs i jueves de l'Orient Mitjà.
Per escalfar un Tabun es poden utilitzar molts tipus de combustible fins i tot una combinació de combustibles. Els excrements d'animals secs, els excrements d'aus secs, les branques d'arbres secs o els ornaments d'arbres secs, xips de fusta, carbó vegetal, fulles seques d'arbre, teixits i altres materials en són combustibles potencials.[3]
Amb el forn tapat per l'obertura superior, es disposa el combustible al voltant del forn per la part exterior. El combustible cobreix també la tapadora del forn. S'encén el foc i es deixa que comenci la combustió. Un cop el foc ha agafat força, es cobreixen les brases amb una capa de cendra, i així romandrà encès durant hores, normalment tota la nit. El fum també ajuda a repel·lir els insectes i els mosquits. En el procés, la calor s'emmagatzema a la base. La quantitat de combustible varia depenent de la mida del forn.
Quan para de fer fum, es treu la tapa i els trossos de brases s'aplanen i col·loquen directament sobre les pedres de calç. En la majoria dels forns, es poden coure de 4 a 5 pans alhora. Després, es segella l'obertura i s'inicia el foc utilitzant les brases i les cendres. Quan el pa estigui llest, s'obre la tapa i es treu el pa. El procés es pot repetir, o es poden fer servir altres plats mitjançant safates de metall o de ceràmica. El fons del pa es farà amb la forma dels còdols o altres materials utilitzats per construir el terra del forn. Aquest procés de cocció és únic i econòmic i produeix aliments aromàtics i saborosos.
En inventaris catalans de persones particulars hi ha algunes referències a forns portàtils anomenats "forns jueus". No hi ha cap descripció oficial d'aquesta mena de forns.[4][5]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forn tabun |