| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1720  Vicenza (Itàlia) |
| Mort | 1774 (53/54 anys) Lisboa (Portugal) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Òpera |
| Moviment | Música barroca |
| Obra | |
Obres destacables | |
 | |
Giuseppe Scolari (Vicenza, ca. 1720 - Lisboa, 1774 aprox.) fou un compositor italià.
Es coneix molt poc de la seva vida. Se sap que va viatjar molt, va ser durant molts anys a Venècia i entre 1750 i 1753 va viure a Barcelona. Finalment el 1768 es va instal·lar definitivament a Lisboa.
El seu treball com a compositor va ser molt apreciat gràcies als seus drammi giocosi. Com Baldassare Galuppi, va posar música a una gran varietat de llibrets de Carlo Goldoni, que van tenir un èxit particular. Va ser el primer compositor del nord d'Itàlia a aprendre l'òpera d'estil napolità.
Estava casat amb la prima donna Barbara Narici, que figura en el repartiment de les òperes de Scolari representades al teatre de la Santa Creu de Barcelona durant el període que Giuseppe va viure a Barcelona com a compositor oficial de la companyia italiana.
Durant aquest període barceloní, Scolari escriu expressament per l'òpera de Barcelona. Alessandro nelle Indie, una de tantes versions fetes del text de Metastasio, fou un dels punts culminants de la seva carrera i l'espectacle més grandiós fins aleshores representat al teatre de la Santa Creu, en conjunció amb els desigs de magnificència i emulació de la cort del capità general, el marquès de la Mina. Una altra prova que fou un èxit, és que és una de les dues úniques òperes d'aquests anys que van tornar a ésser projectades més endavant. L'altra fou també de Scolari Didone abbandonata, òpera que va aconseguir un èxit sorollós la temporada 1752-1753.[1]
